Memòries d'un espia naturalista

“Tenir el premi Sant Joan em fa molta il·lusió, perquè es dóna al juny, el meu mes predilecte, perquè els dies són llargs i tens l'estiu al davant, i fa olor de felicitat.” Carme Riera afegeix al seu llarg palmarès de premis literaris el BBVA Sant Joan, que ha guanyat amb Les darreres paraules, una novel·la que va presentar amb el títol Vaig ser un espia, i amb el pseudònim E. Hubert.

El jurat, que estava integrat per Jordi Coca, Pere Gimferrer, Giuseppe Grilli i Najat el Hachmi (guanyadora la passada edició), va destacar d'aquesta novel·la el fet que està basada en un personatge real –l'arxiduc Lluís Salvador d'Àustria (Florència, 1847-Txèquia, 1915)– “mític a les Illes”. Es tracta d'unes falses memòries dictades al secretari des del llit
de mort i transcorre els darrers dies de la seva vida. “Usa el recurs del manuscrit retrobat, però el que la diferencia d'altres novel·les que l'utilitzen és que es dramatitza el moment en què es dicten”, va analitzar ahir Joan Carles Sunyer, portaveu del jurat. La narració, de to confessional, suposa un “descàrrec de la consciència del protagonista al mateix temps que retrata un moment clau de la història d'Europa, la caiguda del poder imperial.”

Carme Riera havia treballat sobre l'arxiduc l'any passat, arran d'una exposició a Mallorca. “Allà és molt conegut, perquè la seva arribada va suposar un abans i un després”, va aclarir l'escriptora. “Considera que s'ha de respectar la natura, fa posar miradors, prohibeix talar arbres i munta un hostal per als visitants.” I rebla: “Va incitar que Mallorca fos una illa turística, però un turisme ben entès, és a dir, al contrari que ara, que tenim una illa devastada pels turistes.”

L'autora de Dins el darrer blau s'ha trobat en un nou registre, unes memòries ficcionals, però que es basen en el coneixement profund d'aquest personatge, a través de la vida del qual pot tractar d'una època que li interessa especialment. I aventura: “Era cosí de l'emperadriu Sissí i Francesc Josep, va fer serveis importantíssims a la cort, i fins i tot hauria pogut evitar la Primera Guerra Mundial.”

Que fos un espia ja havia estat plantejat per alguns estudiosos, però no hi ha proves documentals. “En tot cas, explicaria els viatges ràpids i sobtats que fa a diversos indrets d'Europa.” La qüestió sexual i personal també és tractada en la novel·la, que sortirà publicada el 31 d'agost, a les portes de
la Setmana del Llibre en Català. “L'arxiduc està a punt de morir i vol fer justícia amb la posteritat i que respectin les seves darreres voluntats; no va tenir fills i va deixar tot el seu llegat als fills del seu secretari, però no sabem si eren seus o no”, va avançar misteriosa.

L'acte d'atorgament va tenir lloc ahir al vespre al Saló Modernista de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, amb la participació de l'alcalde de Sabadell, Juli Fernàndez; el representant del Grup BBVA a Catalunya, Christian Terribas; el president de la Fundació Antigues Caixes Catalanes, Jaume Ribera, i el president de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan B. Casas. El guardó està dotat amb 35.000 euros i és el tercer més ben dotat de les lletres catalanes. L'obra sortirà publicada per Edicions 62.

Carme Riera (Palma, 1948) és una autora de llarg recorregut i prestigi, membre de la Real Academia Española i també de la de Les Bones Lletres. Ha guanyat premis com ara el Prudenci Bertrana el 1980 per Una primavera per a Domenico Guarini; el premi Ramon Llull de novel·la per Joc de Miralls, el 1989; el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat i el premi de la crítica Serra d'Or per Cap al cel obert (2001); o el Sant Jordi per La meitat de l'ànima (2003); i l'any passat va merèixer el Premio Nacional de las Letras Españolas del Ministerio de Educación y Deporte. L'última obra que va publicar va ser La veu de la sirena (Edicions 62) el 2015.

La creadora, als seus inicis, del best-seller Te deix, amor, la mar com a penyora, compagina l'escriptura amb l'ensenyança i és catedràtica de literatura espanyola a la UAB.