Artistes creant sota pressió
Tecla Sala presenta obres de la col·lecció Bassat del període de la postguerra fins a les primeres eleccions
Bassat ofereix la seva col·lecció al MNAC perquè es pugui arribar fins a l'art contemporani
Tot va començar el 1968 amb una obra d'Àngel Jové, un quadre que el publicista Lluís Bassat i la seva esposa Carmen van comprar “a terminis i estrenyent-nos cada mes el cinturó”, va explicar dimecres el col·leccionista al centre d'art Tecla Sala de l'Hospitalet de Llobregat, on presenta la més gran selecció de tot el seu patrimoni artístic que mai s'hagi vist plegada. Habitualment, la col·lecció s'exposa a la Nau Gaudí de Mataró.
La mostra, que es podrà veure fins al 2 d'octubre, presenta 200 pintures i més de 50 escultures de 68 autors, la majoria dels quals són catalans representatius del període de la postguerra fins ara. En aquesta presentació, la tria s'ha limitat a peces fetes fins a final dels setanta perquè actualment a la Nau Gaudí s'exposen obres dels anys vuitanta. “Aquest fet ens ha ajudat a construir un discurs expositiu que mostra com de la foscor dels primers anys de la dictadura es va passar a una eclosió de força en els anys de la Transició”, explica Núria Poch, responsable de la conceptualització de l'exposició.
Pel regidor de Cultura de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, Jaume Graells, “aquesta mostra indica que l'Hospitalet de Llobregat, una ciutat de treballadors, pot tenir també centralitat cultural i donar suport a un col·leccionista, ja que aquest país pateix la manca d'una llei de mecenatge com cal”. Bassat no va voler reblar amb contundència la dificultat que tenen els col·leccionistes, però “sense que vulgui parlar de diners, jo he de pagar molt a Hisenda per tenir aquesta col·lecció, quan el que seria lògic és que la promoció de l'art desgravés”, va manifestar.
A la mostra hi tenen un paper destacat Ràfols-Casamada i Guinovart. “Artistes catalans que haurien de tenir un museu”, segons Bassat, que opina que “aquesta exposició té diverses exposicions dintre seus”, en al·lusió a la gran quantitat d'obres de Guinovart que es poden contemplar.
La mostra també presenta un Picasso, i obres d'Arranz-Bravo –que al recinte de Tecla Sala té la seva fundació–; Bartolozzi; Chancho; Serra de Rivera, amb la seva inquietant figuració; Gerard Sala; Viladecans , amb pintures de l'època en què se l'albirava com el nou successor de Tàpies; el mateix Tàpies; Artigau, amb peces de principis dels anys setanta plenament pop; Medina- Campeny, amb uns bronzes d'inspiració surrealista; Miró i Miquel Vilà, entre d'altres.
La col·lecció Bassat no és exclusivament catalana i també hi ha referències espanyoles, com ara Millares, Chillida i Saura, i d'internacionals, amb Christo, del qual es pot veure un treball preparatori del projecte que volia casar l'estàtua de Colom, a Barcelona, i l'estàtua de la Llibertat a Barcelona, embolcallant ambdues construccions; Karel Appel, Alexander Calder i Fernand Léger.
El registre estilístic és ampli: abstracció, realisme, surrealisme o art pop. Tot amb una mirada trencadora hereva del moment en què van ser creades. No hi ha instal·lacions, ni vídeos. “Com a creador de vídeos publicitaris, em costa veure videocreació. Hi trobo entrebancs tècnics”, explica Bassat, que es va mostrar totalment disposat que la seva col·lecció pogués omplir el forat de contemporaneïtat que té el MNAC. “Jo estaria encantat de fer-ne un cessió”, va dir el publicista i col·leccionista d'art.
