Mirador
Una figura desconcertant
Foto Colectània acull una exposició de Vivian Maier
En el món actual, en què s'exhibeix sense miraments qualsevol imatge i és possible aspirar i fins i tot aconseguir la celebritat amb qualsevol fotesa, Vivian Maier és una figura desconcertant. Un gran misteri: una persona que no es va defensar ella mateixa com a artista, però que en va fer el treball. Nascuda el 1926 a Nova York i havent treballat bona part de la seva vida com a mainadera, va morir l'any 2009 a Chicago sense haver mostrat els milers de fotografies que va fer (i que ni va revelar en bona part perquè no tenia prou recursos per fer-ho) mentre passejava per les dues ciutats esmentades, feia estades al poble de Saint-Julien-en-Champsaur, ubicat al departament francès dels Alts Alps, d'on era originària la seva mare, o viatjava pel món. Poc abans de la mort de Maier, l'historiador John Maloof va adquirir en una casa de subhastes de Chicago un lot amb negatius de la fotògrafa, aleshores desconeguda. Va fer una ullada al material, però no podia ser conscient del valor del que tot just havia començat a trobar. El cas és que, en escriure el nom de Vivian Maier al Google, Maloof no va trobar res. Però, admirat davant les imatges, les va penjar al seu blog i la reacció encisada va ser immediata. Havia descobert una fotògrafa excepcional de la vida urbana de la segona meitat del segle XX. I és així que John Maloof es va decidir a buscar la resta de l'arxiu de Vivian Maier fins a arribar a tenir més de 100.000 negatius fotogràfics, 3.000 còpies d'època, centenars de rotllos de pel·lícules, a més de càmeres, una diversitat d'objectes i un munt de paperassa.
John Maloof ho explica en el documental Finding Vivian Maier que ell mateix va dirigir l'any 2014 junt amb Charlie Sieskel. Hi explica, doncs, la recerca de Maier, les fotografies de la qual havia començat a mostrar en galeries de diverses ciutats del món sense haver trobat el suport de museus (i Maloof apunta particularment contra el MOMA) per catalogar, revelar i difondre l'arxiu. El documental mostra fotografies de Vivian Maier, inclou comentaris d'experts que en valoren la sensibilitat artística, però, sobretot, reuneix el testimoni d'alguns que la van conèixer; entre els quals n'hi ha que, de petits, van ser cuidats per la fotògrafa mainadera. Primer la defineixen com a misteriosa, excèntrica i reservada. A mesura que en parlen, però, la van recordant com una dona obsessiva que amuntegava diaris, pròxima a la bogeria i, fins i tot, cruel. Tot i que també en poden parlar amb afecte, hi ha un moment en què el documental fa témer que caigui en un cert sensacionalisme sobre una dona estranya que, durant els seus últims anys, vivia com una solitària que passava el temps asseguda en el banc d'un parc i que furgava les escombraries. Ho diu un dels seus veïns: “Qui podia pensar que era una gran artista veient-la entre els contenidors?”
En el documental, una dona que l'apreciava afirma que Maier no hauria volgut la difusió pòstuma de les seves fotos. Però, per què les va conservar? I, fins i tot, per què les va fer amb tanta consciència? El cas és que es podria pensar que la seva misteriosa vida pesa massa damunt de l'obra. Tanmateix, les seves fotos s'imposen només de veure-les, i més si són bellament reproduïdes. Ho poden comprovar ara a Barcelona, a la Fundació Foto Colectània, on s'exhibeixen una vuitantena de fotografies, entre les quals diversos autoretrats: Maier aprofitava qualsevol aparador, qualsevol mirall, qualsevol objecte reflector per retratar-se, i així, doncs, per explorar la seva identitat. Els retrats de gent de tota mena d'edats i de classes socials conformen un document que revela la mirada d'una observadora afinada que a vegades capturava un instant de complicitat amb la persona retratada que la mira i que, així, ens mira per sempre.
