Cultura

CULTURA

Calella, mig segle al ritme del 2x4

L'any 1966 es va presentar el llibre que va ser el detonant de la cantada de Calella

El 1969 es va convertir en l'escenari definitiu de la cantada, que aquest dissabte arriba a la 50a edició

Calella, cantada de referència i catedral de les havaneres

Ara farà 36 anys, amb motiu d'un homenatge que vam fer als cantaires pioners de la cantada d'havaneres Ernest Morató, Carles Mir i Pitu Xicoira, Morató m'explicava amb pèls i senyals com havia anat que per la diada de Tots Sants del 1966 el que havia de ser només un sopar a la taverna de Can Batlle, per presentar el llibre Calella de Palafrugell i les havaneres, de Joan Pericot, es va convertir en el fonament de la que ara és la cantada d'havaneres de referència, que demà celebra la 50a edició.

De llavors ençà, l'evolució de les cançons d'anada i tornada ha estat constant. No només pel fet de ser el revulsiu perquè les havaneres deixessin la taverna per passar a l'escenari, sinó perquè de mica en mica van deixar de ser unes cançons “masclistes”, en només ser cantades pels homes atesa la “tradició” que les dones no podien entrar a les tavernes. Avui, sortosament, l'havanera és interpretada per magnífiques veus femenines que s'han fet un lloc ben merescut en el que és la cultura de les havaneres i són presents en les millors cantades d'arreu. Però no només en aquest aspecte s'evolucionava, sinó que de mica en mica les lletres ja no estaven dedicades només als amors i desamors i expressades en castellà perquè “la cançó és un fruit de cultura i l'havanera es canta en castellà primordialment perquè era un record de la cultura castellana en un país de parla també castellana, Cuba”, explicava Morató. I és que una principal raó de la normalització del català en les cantades d'havaneres va ser la irrupció de la cançó El meu avi, de José Luis Ortega Monasterio, i el seguit de cançons que en català va anar posant en solfa posteriorment. Com també ho han sigut el relleu progressiu en qualitat i quantitat de les composicions de Josep Bastons i altres autors. D'altra banda, els cantaires, a més d'haver-se professionalitzat acuradament en la seva major part, també, val a dir-ho, s'han decantat per un estil més comercial en detriment del que els puristes defensaven, o defensen, com a havaneres primerenques.

Els fets, segons Morató

Abans de l'auge de la Cantada d'Havaneres de Calella de Palafrugell, amb titulars que han obert cròniques i reportatges –la “catedral de les havaneres” o “la cantada” de referència–, l'inici de la recuperació de la cultura de les havaneres, en Morató el recordava així, l'estiu del 1980: “Era l'any 1966 i un de tants dies em trobava a casa del mestre Sirés. Entraren en Frederic Martí i en Francesc Alsius. Entusiasmats, ens van explicar el seu projecte de fer un llibre d'havaneres en detectar que s'anava perdent aquest tipus de cançó. Tenien, però, una mica de por de tirar-ho endavant i per això ens van demanar la nostra col·laboració. En Sirés només coneixia la lletra de la seva cançó La gavina, però va dir que si jo les cantava, ell les aniria transcrivint al pentagrama. I així ho vam fer. Es tractava de trobar trenta havaneres que no estiguessin incloses en un llibre que havia escrit en Montsalvatge. Va resultar una tasca molt feixuga però al final, amb la col·laboració de tots, el llibre va sortir a la llum i es va celebrar de la manera que en aquest poble, Palafrugell, inaugurem les coses: fent un sopar. Un sopar que seria històric. Hi eren present els matrimonis Alsius, Martí, Pericot i Sirés, i jo mateix. Nou en total.”

L'improvisat cartell

I així va ser que mentre sopaven, segons m'explicava l'Ernest Morató, es van anar engrescant i van creure que el treball que havien fet no serviria de res excepte si aquelles havaneres, aquelles cançons que havien recopilat en el llibre, eren cantades. Va ser quan algú dels que hi havia va agafar paper i bolígraf per redactar un improvisat cartell que es va posar a la terrassa de Can Batlle, i deia: “Aquesta nit, cantada d'havaneres.” No havien passat un parell d'hores que gairebé era impossible entrar al bar de la gentada que s'hi va aplegar. Sense saber-ho, s'acabava de posar la primera pedra del que el 2 de setembre del 1967 seria la primera Cantada d'Havaneres de Calella. L'any següent (1968), però, es va traslladar al primer dissabte d'agost perquè ja començava a formar part d'una atractiva oferta turística. Amb tot, uns anys després, la massificació d'estiuejants en el decurs del mes d'agost va fer que els organitzadors consideressin que s'havia de fer un replantejament i que la cantada havia de quedar més reservada als amants de les havaneres. I així, des del 1979, al mateix temps que s'ampliava l'espai per al públic posant l'escenari a les roques del Fesol, la cantada se celebra el primer dissabte de juliol. Tot i els canvis, no s'ha pogut evitar que sigui la cantada més multitudinària.

Una nit de grans èxits

Xavier Castillón

El periodista Francesc Sánchez Carcassés va ser durant tota una dècada una de les cares més visibles de la Cantada d'Havaneres de Calella , primer com a presentador i més tard també com a director artístic i, després d'un parèntesi, en aquesta 50a edició torna a assumir totes dues funcions. Per celebrar l'aniversari, Sánchez Carcassés va fer una recerca per saber quines havien estat les trenta havaneres més interpretades en la cantada al llarg d'aquest mig segle, i les va oferir als tres grups participants, els més reincidents en aquest escenari –per ordre d'actuació, els palafrugellencs Port Bo; Bergantí, de Malgrat de Mar, i l'altre històric grup local, Peix Fregit–, perquè cada formació triés cinc d'aquests grans èxits de la cantada, en funció també de la pròpia història de cada grup: Port Bo cantarà demà La gavina, del mestre Sirés, i Peix Fregit no podia oblidar Mariner de terra endins, de Josep Bastons, un dels seus fundadors. Després tots tres grups estrenaran junts El salanc de Calella, una nova havanera encarregada a Carles Casanovas i Josep Bastons, els “Lennon i McCartney de l'havanera”, segons Sánchez Carcassés. A continuació, la palafrugellenca Sílvia Pérez Cruz interpretarà també cinc havaneres, entre les quals Temps perdut i Vestida de nit, dels seus pares, Càstor Pérez i Glòria Cruz. La nit acabarà forçosament amb tots els participants cantant La bella Lola i El meu avi.

Serà una hora i tres quarts de cantada a la plaça del Port Bo que, com és habitual, serà seguida en directe per uns 1.200 espectadors en aquest auditori, i unes 25.000 persones sumant totes les que veuran també les actuacions en pantalla gegant a les platges del Canadell, del Port Pelegrí i de Llafranc i a la plaça Nova de Palafrugell. TV3 i Catalunya Ràdio emetran en directe la cantada (22.30 h), i l'actriu Ivana Miño compartirà amb Sánchez Carcassés la presentació de la retransmissió televisiva.

Els 50 anys de la cantada es commemoren també amb altres actuacions que comencen aquesta nit a la platja del Canadell –Dj Miguelito Superstar, Sara Pi i Unión Habanera– i al Port Pelegrí –Dj Cyril Torres, Les Anxovetes i Eduard Gener–, on demà al vespre actuaran, respectivament, Els Cremats i Judit Neddermann. Diumenge també hi haurà actuacions gratuïtes de Pau Alabajos i Sanjosex, abans del concert d'Andrés Calamaro al Port Bo, dins del festival Ítaca .



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Fira Mediterrània és el tercer millor gran festival de músiques del món, segons Transglobal World Music Chart

Barcelona

Crisi a la Miró

barcelona

A la selva de l’art

Girona

La revolució coreana

girona

Manuel Carrasco, a la 57a Porta Ferrada

sant feliu de guíxols

Veus de muntanya

Barcelona
Cultura

‘Les distàncies’ guanya el premi Sant Jordi de cinema

Barcelona

Teatre alliberador

vilanova i la geltrú

Art de bones paraules

enviat especial / Londres