cultura

Girona sí que explota el tron

Les localitzacions gironines han destacat en la sisena temporada de la sèrie ‘Joc de trons', ja que apareixen en set dels deu episodis

La catedral, la plaça dels Jurats i Sant Pere de Galligants han brillat a la pantalla

Girona ha estat, sens dubte, una de les grans protagonistes de la sisena temporada de Joc de trons. Els carrers, les places i els racons del Barri Vell han servit d'escenari d'aquesta gran història que s'està escrivint i que s'ha convertit en el gran fenomen televisiu de tots els temps.

Al llarg dels deu episodis, els espectadors han pogut identificar, capítol rere capítol, múltiples localitzacions de la ciutat, algunes de tan ben integrades en la trama que ni tan sols les reconeixen els mateixos gironins. Hem descobert que, gràcies a l'art digital, Girona té el mar a tocar i que, més que assemblar-se a Florència, rivalitza amb Venècia... i Rodes, amb un colós que domina la ciutat. També, que el monestir de Sant Pere de Galligants amaga una biblioteca tan inabastable que riu-te'n de la del Vaticà. I que, a la catedral, el rei absolutista que governa els Set Regnes pacta una aliança maquiavèl·lica amb la secta religiosa dominant. I ens han recordat que no fa tant a la plaça dels Jurats s'hi feia teatre.

Set de deu episodis

Dels deu episodis de què consta aquesta temporada, set tenen alguna localització gironina. Es comptabilitzen deu escenes que, en total, sumen uns trenta minuts en pantalla. Una xifra gens menyspreable, si es té en compte que la majoria de seqüències de la sèrie es roden a interiors (majoritàriament als platós d'una gran nau situada a Belfast) i a exteriors repartits per diverses localitzacions internacionals (Irlanda, Islàndia i, aquest any més que mai, a l'Estat espanyol).

La primera aparició d'una localització gironina –tan aclamada en la projecció inaugural que va tenir lloc el 25 d'abril al Teatre Municipal– és la que té lloc al carrer Bisbe Cartanyà, reconvertit a la ficció en un carreró de Braavos on una Arya Stark cega emprèn un dur entrenament per poder integrar-se a la Casa de Blanc i Negre. A partir d'aquí, aquest personatge estimat és el que té més protagonisme i, desgranant una trama excessivament enrevessada, apareix en la majoria d'episodis. A destacar, presenciant les representacions teatrals excelses de metaficció que tenen lloc a la plaça dels Jurats (episodis 5, 6 i 8) i sobretot en una espectacular persecució que la porta a recórrer diversos carrers del nucli antic i a fer un salt que acaba amb ella rodolant per les escales de la pujada de Sant Martí (episodi 8).

Tanmateix, un altre escenari genuïnament gironí com són les escales de la catedral ha brillat a la pantalla. S'hi va rodar la que segurament és la seqüència més complexa que va tenir lloc a la ciutat l'any passat: la que té com a protagonistes Jaime Lannister i el Pardal Suprem. Descobrir que des de dalt de l'escalinata es veu la costa marítima no té preu, i les imatges trucades ja han quedat immortalitzades per a l'imaginari gironí. Que la campana de la catedral esclati per culpa d'una explosió causada pel foc valiri no deixa de ser una anècdota divertida, i més tenint en compte la polèmica sorgida aquest any per la suposada molèstia veïnal del seu repicar.

Finalment, ja en la traca final –i sense estar acreditat en el pla de rodatge– apareix la nau central del monestir de Sant Pere de Galligants per descobrir als espectadors un escenari inèdit a la sèrie: la Ciutadella, on van a parar els personatges de Sam i Eli. És així com Girona acaba servint d'escenari de tres emplaçaments diferents: Braavos, Desembarcament del Rei i Antigua.

I ara, què?

Un cop completada l'emissió i vist el resultat, l'Ajuntament de Girona té clar que a partir d'ara cal explotar aquest relleu mediàtic. Tenint en compte que, només als Estats Units, uns deu milions d'espectadors de mitjana han seguit la sèrie, el regidor de Cultura, Carles Ribas, assegura que cal incentivar aquesta oportunitat que ha situat Girona al mapa mundial. Des del consistori diu que treballaran en l'aspecte museístic per potenciar més els espais patrimonials i facilitar així l'interès que ha despertat la ciutat als visitants. Assegura que ho faran ara, arran de Joc de trons, però apunta que no s'aturaran aquí, ja que hi ha altres produccions interessades a venir a rodar.

La ficció mana i, en espera de la confirmació oficial que Girona no apareixerà en la setena temporada, els productors miren al nord, Galícia, Cantàbria i el País Basc. I és que bufen vents de l'hivern.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Un incendi malmet part d’una exposició al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

salt
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA
DANSA

El coreògraf Alexander Ekman porta al Liceu un ‘Midsummer Night’s Dream’ poc shakesperià

BARCELONA
MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós