Àlex Rovira: “Vivim en una profunda crisi de confiança”
No és una crisi; en realitat, ha estat una estafa
que el PP hagi guanyat
les eleccions espanyoles
Tornaré a fer un projecte amb Fernando Trias de Bes després de l'èxit del llibre ‘La bona sort'
Àlex Rovira creu profundament en el poder transformador de la paraula. En les seves conferències engloba psicologia, filosofia i sociologia. És empresari, escriptor, economista i conferenciant. Ha venut prop de vuit milions de llibres traduïts a més de 35 idiomes. Diu que no podem crear tot el que volem, però que podem fer més del que pensem en la conferència Creure és crear, que tractarem en el programa Autèntics.cat a El Punt Avui Televisió.
El futur no és inevitable, és inventable. El futur no és el que passarà demà només per atzar, és el fruit de la llavor que plantes avui...
És una frase que darrerament estic dient bastant, perquè ara estic amb un contingut que es diu El món que vindrà, que és una conferència sobre prospectiva. Sobre els impactes, la demografia, l'economia, la tecnologia i la medicina que definiran el món que ha d'arribar.
I diu que l'economia està relacionada amb la psicologia. Com és aquest procés?
Per exemple, la crisi de l'Estat espanyol, com s'explica? La misèria moral ha engendrat la misèria econòmica. La corrupció ha generat misèria. No és una crisi; en realitat, ha estat una estafa el fet que el Partit Popular hagi guanyat les eleccions. Gandhi deia que si el que té el poder és corrupte, és que és un digne representant d'aquells que l'han votat. Si el cap d'una empresa és una persona ètica, els processos i els resultats seran bons. Ara, si és un capatàs, a la llarga generarà una crisi important. L'economia normalment es tracta d'una manera aïllada; es parla d'indicadors i de xifres, però no hi pot haver qualitat econòmica si no hi ha qualitat psicològica amb principis.
Qualitat psicològica. Però, quan parlem de corrupció, veiem que no és penada. I llavors què hem de pensar?
Que vivim en un Estat espanyol que no només és corrupte per part dels que el governen, sinó que els ciutadans que voten aquests corruptes també ho són, perquè són còmplices del procés. És
molt inquietant. Jo t'he de confessar
que estic de dol.
Però hi haurà solució?
A curt termini, no. Crec que és una cosa endogàmica. I que ja és hora que a molta gent li caigui la bena dels ulls.
Com diu, “creure és crear”. Com ens adonem que podem fer més?
La relació entre creure i crear és la relació entre la confiança i el compromís. I probablement la confiança és l'únic atribut humà que no admet graus. O en tens o no en tens. Per això, quan s'instal·la la capacitat de creure en un vincle humà, passen moltes coses. Quan hi ha confiança, hi ha eficàcia. Els equips esportius d'alt rendiment són equips normalment amb alts nivells de confiança. Quan s'instal·la, tot va de pressa. Per tant, és el lubricant social fonamental. Per què hi ha bloquejos econòmics? Per què hi ha bloquejos polítics? Perquè en realitat estem vivint una profunda crisi de confiança.
Diferencia molt entre la crisi i la catàstrofe...
La crisi admet reversibilitat; la catàstrofe, no. Per això, les crisis poden ser bones en el sentit que, per exemple, et fan ser més crític, menys ingenu i tant de bo ens fessin ser encara més solidaris...
I l'actitud és el més important...
T'ajuda a gestionar la vida. Per tant, és molt important, l'actitud, però també el compromís i l'ètica.
Quan parla de la crisi, en aquesta conferència, fa referència al que passarà en els propers deu anys. I vostè diu que hi haurà unes innovacions tecnològiques que poden ser molt superiors a les que hem viscut... On?
La farmacogenòmica, per exemple, el mapa genòmic. Celera Genomics va trigar deu anys i va invertir 2.000 milions de dòlars a fer el primer mapa genòmic. Actualment, es pot fer per 280 dòlars. I d'aquí a deu anys es podrà fer per menys d'un euro. La nanotecnologia. La indústria del grafè. Aquest material ens canviarà molt la vida i també ho farà la realitat ampliada i el turisme global. Només l'any 2020, 200 milions de persones procedents de la Xina vindran cap a Europa a comprar segones residències. Ja ho estan fent, però en vindran més.
El seu llibre La bona sort ha estat el seu tresor juntament amb Fernando Trias de Bes... Hi tornareu?
Sí, ha estat traduït a 42 idiomes i ha significat molt. En el meu cas, hi ha hagut tres llibres que han generat una resposta del públic que m'ha sorprès molt. Un és La bona sort. Després, La brúixola interior i La bona vida. Ara,
a través de les xarxes socials, la gent et diu que li ha estat molt útil.
Dieu que la sort ve amb la preparació i l'oportunitat. Pensa fer un altre llibre juntament amb Trias de Bes després d'aquest gran èxit?
Ens hem retrobat després dels anys. Sempre hem estat en contacte; ens tenim una gran admiració mútua. Fa poc ens hem dit que valdria la pena fer-ho.
Intueixo que hi haurà novetat...
Sí, potser serà l'any que ve, potser d'aquí a dos anys, però n'hi haurà.
Considera que ha tingut bona sort?
Avui m'he llevat a dos quarts de cinc i, si un s'ha de llevar ben d'hora per pencar, no hi ha problema. Però també he tingut sort. Per començar, he nascut a Catalunya. En un lloc meravellós, al Mediterrani. He tingut uns bons pares. Sóc un privilegiat. I això no ho podem descomptar, perquè, si a mi m'hagués tocat néixer 2.000 quilòmetres més avall, no estaria parlant d'això aquí.
I té molta raó quan diu que tot depèn d'on neixis, perquè, si ara parlem dels refugiats, sé que vostè ha estat molt crític amb Europa...
És que fa fàstic...
Vostè diu això: “Només és possible progressar si hi ha una voluntat generosa, oberta.”
M'avergonyeix la Unió Europea. M'avergonyeix Juncker.
Els seus valors?
Els seus valors no els comparteixo. No m'agrada l'Europa que estem construint, no m'agrada l'arrogància de moltes veus en les institucions europees, no m'agrada la llunyania amb la gent que ho necessita. Espero que el que no es canviï per convicció, es canviï per compulsió. Crec que l'evolució és dialèctica, és a dir, que tot és un pèndol. Però penso que cal desenvolupar molt la consciència social, la solidaritat, la generositat i la humilitat.
El veig enfadat...
Estic emprenyat...
El món està del revés i pot ser que ho estigui més, perquè una de les reflexions que fa és que viurem cent anys...
Per sostenir el sistema de pensions, hi ha dues alternatives. O ser més eficients i productius, és a dir, millorar l'eficàcia del nostre sistema econòmic per generar més valor afegit i, per tant, més impostos que permetin finançar el sistema de pensions. O senzillament permetre donar una oportunitat a les persones que volen tenir una vida digna en un entorn amb recursos, i m'agradaria pensar que en un futur Europa serà mestissa.
A més, quan parlem d'ocupació, diu que tindrem un excés de titulats i que faltaran feines al món digital...
Caldran nous oficis dins la realitat ampliada, la realitat virtual i la nanotecnologia. Ens demanaran noves professions molt més enfocades, i la paradoxa és que continuem amb un sistema que genera inflació acadèmica, és a dir, molts titulats, per als quals no hi ha una demanda específica.
Intento alegrar-lo. L'apassiona Einstein?
Molt. Com a geni i com a humanista.
L'última resposta és un relat de ficció basat en els descobriments i la vida secreta d'Einstein que va escriure amb Francesc Miralles...
Hi ha un Einstein humanista que va dir que l'energia sense amor és energia gastada vanament. Arran de les bombes atòmiques, s'adona que havia desenvolupat un potencial d'autodestrucció de la humanitat i que, si aquesta humanitat no estava
a l'altura de la potència tecnològica, es podria autodestruir. I això genera una segona etapa amb un Einstein molt reflexiu i combatiu amb això que estàvem comentant de la falta d'ètica.
Falta amor al món?
L'amor implica la voluntat de conèixer la singularitat de l'altre. I, d'això, en falta. Per això no hi ha diàleg ni negociacions.
I sovint hi ha posicions enquistades que volen destruir amb les pitjors armes. Estimar també vol dir acompanyar, inspirar, ajudar i educar perquè la persona pugui desenvolupar capacitats. La prosperitat no arribarà per la productivitat industrial, sinó pel talent en acció.
