Cultura

CULTURA

La Fira del Circ de la Bisbal torna a apujar el llistó, i amb força

L'aposa per les arts escèniques, l'originalitat i la creativitat irrompen en una fira de gran nivell artístic

La XXI edició de la Fira del Circ de la Bisbal d'ahir va tornar a ser un gran aparador que va servir per unir les arts escèniques i les tradicions més arrelades del món del circ. La tendència, cada vegada més marcada, serveix per anar apujant el llistó dels espectacles, que van més enllà del classicisme però sense renunciar-hi.

I si l'organització durant la presentació va destacar que la programació havia optat pel nivell, ahir els carrers i places de la Bisbal no només eren una festa sinó que, a la vegada, van ser una demostració d'aquest objectiu assolit.

Nivell espectacular

De fet, l'alt nivell de la majoria d'espectacles va quedar absolutament palès amb la fascinació que va despertar entre el públic, que es desplaçava entre els diversos espais repartits pel nucli de la capital del Baix Empordà.

El més destacat va ser l'alegria contagiosa que despertaven totes les actuacions, com per exemple 15Feet6, una companyia Belga, que amb Dynamite & Poetry, va meravellar amb una performance en què es passava de la virtuositat de l'acrobàcia –en alguns casos fins i tot extrema– a l'humor i, també, a la fascinació d'un espectacle que, de ben segur, no va deixar ningú indiferent. En canvi, a la plaça del Castell UpArte, la companyia de Múrcia, amb el seu espectacle Todo encaja, combinava la música, l'equilibri, amb les evolucions dels artistes amb unes caixes de fusta. I els pallassos, aquests personatges associats inequívocament al circ, tampoc no es van escapar d'aquesta gran evolució. Pere Horta, amb el seu Open Door, va demostrar el que es pot arribar a fer amb una porta i les ganes de fer gaudir la gent. Ben diferent, però també magnífica, va ser la proposta de Fausto Giori, d'Itàlia, i el seu Demenzio Show, en què res s'ajustava a la lògica i un pollastre perdia totes les plomes.

L'espectacle més íntim, recollit, però a la vegada amb tota la potència del circ també es va poder veure al Terracotta Museu, en què la Cia Dikothomia, del País Basc, amb el treball Spazi...O, reflexionava sobre les relacions a través de l'acrobàcia i el malabarisme. Va ser un treball artístic que no pel fet de ser visual deixava de ser íntim, ple de sensacions. I un altre clàssic com és el de la perxa, amb la Serene Vione, amb Iter, que només feia que arrencar aplaudiments del públic i, no només desafiar la gravetat, sinó manipulant moltes realitats amb un espectacle que deixava la gent sense respiració en moltes ocasions. Tot això, complementat amb els malabars de Five Quartet Trio, entre altres artistes.

Els d'ahir, doncs, van ser uns onze espectacles, tots, d'alt nivell i complexitat, en molts casos. Avui, altra vegada, els carrers es tornaran a omplir de la màgia de l'espectacle, de la creativitat en estat pur, demostrant com l'originalitat ha trencat la lona de la carpa del circ.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.