Astrofísica i química

“Fa vint anys, aquesta història es podria haver considerat ciència-ficció amb una trama onírica, però en l'actualitat tot és completament realista”, escriu Giuseppe Tornatore en les notes de producció de La correspondencia, un drama romàntic protagonitzat per Jeremy Irons i Olga Kurylenko amb una presència important de les tecnologies que han revolucionat les nostres vides: internet, correu electrònic, smartphones... No desvelarem gaires coses del seu argument, perquè el director de Cinema Paradiso juga constantment amb la sorpresa. Amy Ryan (Kurylenko) és una especialista en escenes de cinema d'acció perilloses que estudia astrofísica i manté una relació en secret amb el seu professor, Ed Phoerum (Jeremy Irons). Quan un dels dos desapareix, l'altre comença a rebre regularment missatges per diferents vies: paquets de missatgeria, SMS, e-mails.

La trama té punts en comú amb Mi vida sin mí (Isabel Coixet, 2003) i Postdata: t'estimo (Richard LaGravenese, 2007). Rodat en bells escenaris d'Edimburg, York (Anglaterra), el llac d'Orta (Piemont) o la regió dels Alps italians de Trentino, La correspondencia guarda diversos punts en comú amb l'anterior treball de Tornatore, La mejor oferta: està escrita per ell mateix, rodada en anglès amb un càsting internacional, narra una història d'amor amb un dels dos protagonistes molt absent i fa una aposta tan esteticista (exteriors, interiors, vestuari...) que acaba minant la versemblança. Potser sí que existeix un personatge com Amy Ryan, amb encant, intel·ligència (prepara la tesi doctoral d'astrofísica) i habilitat i força física (els productors es barallen perquè treballi d'especialista a les seves pel·lícules). Però s'allunya de la majoria d'éssers humans.

La pel·lícula té música d'Ennio Morricone, autor de la inoblidable banda sonora de Cinema Paradiso, que manté des de llavors una amistat i relació professional amb Tornatore.