Art
Venècia, a cegues
Mery Cuesta i Roc Parés seran els comissaris de la proposta catalana en la Biennal d'Art de Venècia amb un projecte d'Antoni Abad, ‘La città che non si vede'
Antoni Abad proposa una interpretació en clau sensorial de l'espai urbà de la ciutat de Venècia
Part del projecte quedarà recollida en una novel·la gràfica en braille, un concepte ben experimental
El 13 de maig del 2017 s'inaugurarà la 57a edició de la Biennal d'Art de Venècia i ja podem saber quina serà la participació catalana. Dins el programa Eventi collaterali, l'artista Antoni Abad presentarà el projecte La città che non si vede, comissariat per Roc Parés i Mery Cuesta i produït per l'Institut Ramon Llull (IRL), per cinquena vegada.
Manuel Forcano, director de l'IRL, va detallar ahir en roda de premsa: “Es van presentar 19 projectes, tots amb un nivell altíssim, cosa que ens satisfà perquè demostra que s'està consolidant el model.” El termini es va tancar el 23 de juny i el jurat, presidit per Xavier Antich i format per Martí Manen, Chus Martínez, Martí Peran, Nekane Aramburu, Antoni Muntadas, Ferran Barenblit i Marta Oliveres, va escollir tres projectes. Un cop els finalistes van desenvolupar el contingut del projecte de manera presencial, es va triar el guanyador.
Antoni Abad (Lleida, 1956) proposa una interpretació en clau sensorial de l'espai urbà de la ciutat de Venècia amb aquest projecte, en col·laboració amb un col·lectiu de persones cegues o amb limitacions visuals. Per fer-ho, Abad implementarà a Venècia el projecte BlindWiki, una xarxa oberta a la participació que aprofita telèfons mòbils com a mitjà geolocalitzat de comunicació social.
L'aplicació, que es pot descarregar al web www.blind.wiki, ha estat desenvolupada a partir d'experiències similars que Abad ha dut a terme a Roma, Sydney i la Biennal d'Art Contemporani de Berlín. “És un projecte que demana molta logística”, i es començaran a recollir dades abans que comenci la Biennal, va avançar Abad: “Tot i que no volem milions de participants, tots de cop, preferim que l'aplicació creixi de manera més orgànica.”
Segons el comissari Roc Parés (Mèxic D.F., 1968), es farà “una cartografia de la ciutat de Venècia, de la que no es veu, per a persones cegues o amb limitacions visuals” i el pavelló català tindrà tres elements principals: un mapa dels canals amb les línies per on circulen els vaporettos (els autobusos nàutics de Venècia) en paviment tàctil, al terra del pavelló; una taula enorme per a reunions amb la secció de la planta d'aquests vaixells, i una pantalla amb la informació i actualització del projecte.
L'altra comissària del projecte, Mery Cuesta (Bilbao, 1975), va comentar que “el pavelló serà un espai de taller i experimentació, més que un aparador; més enllà de la contemplació del projecte en format d'instal·lació, el pavelló convida a la participació”. Cuesta va donar més claus: “La nostra proposta és una experiència extrasensorial, com és Venècia des del so, i els canals són el fil narratiu del relat coral que es desenvoluparà a la ciutat.”
Una publicació híbrida
El final del projecte quedarà recollit en “una publicació híbrida amb una part de catàleg més teòrica i, la resta, una novel·la gràfica en braille, un concepte que serà molt experimental”. No se sap qui serà l'artista que farà la novel·la gràfica: “Apostem molt per un autor, però no en podem dir el nom perquè no està confirmat... És català, això sí que ho puc dir”, hi va afegir Cuesta.
“Serà la tercera vegada que seré en la Biennal; la primera va ser un estiu xafogós, quan tenia 13 anys, i hi vaig anar amb la meva germana i el meu pare, en cotxe des de Lleida; jo encara no tenia ni idea que em dedicaria a l'art”, va confessar Antoni Abad.
“La creació del mapa parteix de reunions amb els participants que, de manera assembleària, decideixen quins temes tracten; primer solen ser més pràctics i, de mica en mica, es va obrint i creant un paisatge sonor. Els participants surten al carrer i van mapejant la ciutat amb registres de sons i explicacions geolocalitzats; és un software que es genera col·lectivament”, va explicar l'artista.
No és d'ús exclusiu per a persones cegues: “Tothom pot descarregar-se l'app i percebre la ciutat com la perceben les persones cegues; al revés que en alguns museus, que hi ha una guia per a cecs, aquí seran els cecs que faran de guies”, va concloure Abad.
“185.000 euros és l'import màxim de producció del projecte, però sumant el lloguer del pavelló i la publicitat, etcètera, arribarem a la xifra, ja habitual en la Biennal, de 500.000 euros”, va declarar Manuel Forcano.
