cultura

Gloria Gaynor

CANTANT

“La música té un poder encoratjador enorme”

Em considero molt més que una cantant ‘disco'. He fet jazz, ‘rhythm & blues', música cristiana...

La carrera, i la vida, de Gloria Gaynor, ha estat, està i estarà lligada a I will survive (“sobreviuré”), una cançó sobre l'esforç de sobreposar-se a una separació que Gaynor va gravar l'any 1978 mentre estava convalescent d'una operació i que, d'ençà aleshores, ha servit de banda sonora per a tot tipus de lluites de superació. La cantant, que va abraçar a fons el cristianisme l'any 1982, és tota una icona per a la comunitat gai (que ha fet d'I will survive un dels seus himnes) i torna a gaudir d'un cert estatus des del revival de la música disco que hi va haver a meitat dels anys noranta. Gaynor, de 66 anys, actuarà avui al Barts de Barcelona en el marc de la gira Never can say goodbye (“mai no pots dir adéu”).

El títol del ‘tour' sembla advertir-nos que no està disposada a deixar els escenaris.
Exacte. Ni tan sols puc imaginar-me el moment de deixar-los. M'hi sento bé, no estic gens cansada i, en els concerts que faig al vostre país, particularment, hi noto sempre un públic càlid i entusiasta.
‘Never can say goodbye' era també el títol del seu disc de debut, del 1975, i es considera pioner pel fet que no hi havia talls entre cançons. Per què ho va voler així?
Sempre m'ha agradat ballar, encara ara, i recordo preguntar-me: “Si tant m'agrada fer-ho, per què les cançons duren dos minuts i prou?” Així que em vaig proposar fer música, sense interrupcions, durant dotze minuts (o més), amb la quals es pogués ballar més estona. I els discjòqueis també hi van sortir guanyant. Aleshores punxaven en cabines realment diminutes. I, d'aquesta manera, podien anar a fer un cafè o a prendre una mica d'aire fresc.
Les cantants ‘disco' semblen no no tenir l'estatus de les del
‘soul' o el ‘jazz'. Se'n considera, vostè?
Em considero molt més que una cantant disco. Vaig començar cantant estàndards de jazz, he cantat rhythm & blues, i el meu pròxim disc, de fet, que sortirà a principis de l'any vinent, és de música cristiana.
A diferència de tantes altres grans cantants, però, vostè no va començar cantant a l'església.
No. Els meus germans cantaven gospel, però jo no. La música religiosa ha estat fonamental en mi, però ja en la vida adulta. A casa, però, de música n'hi havia durant tot el dia. Sense excepció. Hi sonava Nat King Cole, Ella Fitzgerald, Mahalia Jackson, Nancy Wilson...
Explica sovint que rep milers de missatges de fans que li expliquen de quina manera ‘I will survive' els ha ajudat a sobreposar-se a les adversitats. I, fa dos anys, va escriure un llibre amb una cinquantena dels testimonis més xocants. Quin destacaria?
Un de molt dur. El d'un noi de disset anys, africà, que va veure, d'amagat, com l'exèrcit arrasava el seu poble i matava tota la seva família.
Quan se'n va adonar, vostè, que la música podia ajudar a afrontar els moments més durs?
Amb el gospel. Amazing grace [un himne cristià] va generar en mi efectes que mai no havia sentit. La música, en moments importants, com quan es va acabar el meu matrimoni, també m'ha ajudat a superar problemes, a mi...
I és útil, per fer un món millor?
Sí, la música pot fer un món millor, sens dubte. Té un poder encoratjador enorme, inspira amor i, sobretot, uneix les persones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona