“Els cubans han de participar en el destí del país”

En aquesta ocasió porto un nou format integrat per tres músics més, a part de mi: el pianista Miguel Núñez, que és el director musical del grup; Osmani Sánchez a la percussió, i Sergio Raveiro al baix. El repertori inclourà clàssics de sempre i moltes cançons perfectes per a aquest format més sensible i íntim. I, evidentment, Yolanda i El breve espacio en que no estás no hi poden faltar.

Sí, depèn de les circumstàncies vitals de cada persona. No hi ha una edat precisa, sinó moments en què un fa balanç i recompte de molts aspectes de la vida.

No recordo que tingui cap cançó reaccionària, així que el meu repertori encaixarà bé aquí.

Sincerament, no em preocupen els premis, no crec que realment indiquin la qualitat o l'esforç dels artistes. No esperava aquest premi però el vaig acceptar perquè, a més, implicava compartir-lo amb grans amics que respecto profundament.

Sí, són bons amics amb qui ens seguim trobant i compartint la vida. Recentment he col·laborat amb ells en els concerts especials que Víctor Manuel va organitzar per celebrar els seus 50 anys en la música i van ser nits meravelloses.

Sí, ella ha desenvolupat la seva pròpia carrera des de fa anys, amb un estil propi, i ara ha decidit que era el moment de fer un homenatge a part de la meva obra. El disc, produït i arranjat per ella, fa un repàs de molts temes que Haydée considera fonamentals i que no han tingut tanta ressonància, i recull també alguns temes més coneguts. És un treball preciós que presentarem junts al Teatre Rialto de Madrid el 29 de novembre.

Va ser un incident molt desagradable en què la policia va fer servir mecanismes molt irrespectuosos per supervisar tràmits migratoris que no tenien res veure amb mi directament. Són situacions que passen per desconeixement, però el pitjor de tot són les formes irreverents que s'utilitzen.

Ja he parlat molt d'aquest tema. Crec que són els cubans els que han de demanar explicacions i donar-se l'oportunitat de participar activament en el destí del seu país.

És la culminació de molts processos de radicalització, injustícia i por. Una situació difícil.

Les tensions continuen a un nivell polític que ja no té, o així ho crec, gaire impacte. Les generacions més recents que han arribat a Miami no tenen el mateix component sociopolític que abans, no tenen els mateixos interessos i metes, crec que només busquen una relació més harmoniosa amb l'illa, més familiar, perquè d'això es tracta: la família cubana va ser fragmentada en tot aquest procés de més de 50 anys.

Exactament. No crec que em jubili, seguiré treballant com sempre. L'edat és un estat mental més que un condicionant físic.

Sempre tinc alguna cosa al cap. Hi ha temporades més o menys fructíferes, però mai no em falta algun projecte. A més del disc de Haydée, també presentaré a final d'any un disc de piano i veu gravat amb Miguel Núñez i m'espera una extensa gira aquesta tardor per Mèxic. Què més puc demanar?