Arqueologia i ciència, units

Ahir va començar a Barcelona el 28è Congrés Internacional de Papirologia que reunirà fins dissabte uns 400 investigadors. El congrés té lloc a la seu de la Universitat Pompeu Fabra i és el primer cop que té lloc a l'Estat espanyol.

El tema que centrarà el congrés és l'ús de les noves tecnologies aplicades a l'estudi dels antics papirs. Unes tecnologies que permetran poder llegir per primer cop rotlles de papir molt deteriorats, fins i tot carbonitzats, com alguns de procedents de l'antiga ciutat romana d'Herculà.

Herculà –anomenada Resina fins al 1969, quan es va recuperar el nom antic– va ser sepultada per l'erupció del Vesuvi. Als jaciments arqueològics hi han trobat molts papirs que ara podran ser llegits per primer cop sense haver de desenrotllar-los gràcies a l'accelerador de partícules. Una altra tècnica per poder llegir papirs molt deteriorats serà l'ús de la fotografia anomenada multiespectral.

Aquesta combinació entre ciència i arqueologia també ajudarà a l'estudi de la composició química i atòmica dels tints i les fibres dels suports, cosa que “permetrà conèixer l'edat i la procedència dels papirs”, segons va explicar el professor de la UPF i coorganitzador del congrés, Alberto Nodar, que rep el suport de l'Associació Internacional de Papirologia. Els prop de 400 investigadors de tot el món –en total n'hi ha entre 500 i 600– que hi participen, debatran i treballaran sobre la transcripció, traducció i interpretació dels papirs i, també, sobre la restauració i preservació d'aquests valuosos llibres del passat.

Aquest congrés té lloc cada tres anys perquè els experts “es posin al dia” sobre papirs literaris i documentals que permeten conèixer com era la vida a l'antiguitat i, també, nous textos trobats i noves tecnologies que facilitin l'estudi dels papirs, segons va comentar la papiròloga i coorganitzadora del congrés, Sofía Torallas.

Torallas va destacar que és “un honor” poder celebrar aquí el congrés, perquè és un reconeixement internacional de la feina feta els darrers 15 anys en un país on, fins fa ben poc, “no hi havia gaire tradició acadèmica” en la papirologia.

Hi ha un arxiu de papirs a Madrid i dos a Barcelona, en concret a Montserrat i a l'Arxiu Històric dels Jesuïtes de Barcelona, que contenen essencialment documents cristians.

El professor Nodar considera que “ens vam guanyar la confiança internacional”, que s'ha traduït en l'elecció de Barcelona com a seu del 28è Congrés, després del projecte en papirologia que es va fer el 2004 a l'Estat espanyol.