Cultura

fotografia

commemoració

El retratista de núvols

L'Arxiu Municipal de Blanes commemora els 50 anys de la mort de Josep Pons Girbau, el fotògraf que va retratar la gent del poble durant mig segle

Cineasta i també escriptor, durant la República va elaborar per al Servei Meteorològic de Catalunya un atles dels “estats del cel” de consulta obligada als observatoris de tot el món

Quasi totes les famílies de Blanes van passar a principis del segle XX per l' estudi de Pons Girbau

No hi havia cap joguet que igualés la fascinació que sentia per la càmera que tenia el seu cosí. Així va començar tot. Durant setmanes, va estalviar el sou migrat que guanyava treballant en una espardenyeria i una barberia del poble fins que va reunir les 25 pessetes que li va costar el seu primer aparell fotogràfic. Era una màquina rudimentària, però ja devia servir-li per obtenir les primeres plaques dels carrers de Blanes, del treball dels pescadors, del brogit del dia de mercat. Va tenir un disgust quan, als 15 anys, a casa el van enviar a Barcelona perquè aprengués l'ofici d'adroguer. Però el tràngol va durar poc: el pare va comprendre que la vocació del noi era irrevocable i, tot i les estretors familiars, va accedir a pagar la formació del noi al prestigiós estudi de Rafel Areñas.

Al costat de tantes promeses truncades, potser caldria honorar també el paper heroic d'alguns progenitors que van sacrificar-ho tot per la creativitat dels fills. Tenia 18 anys quan, en recompensa per la seva aplicació, el pare, de nou, va regalar-li per fi la seva primera càmera professional i va ajudar-lo a muntar un estudi fotogràfic per on, durant dècades, passarien quasi totes les famílies del poble a retratar-se. No és estrany que, per als veïns, Josep Pons i Girbau (Blanes, 1889-Reus, 1966), en “Pepito Pons”, continuï sent, amb caràcter honorari, el retratista de casa per excel·lència.

Amb el títol El retratista de Blanes, justament, l'Arxiu Municipal ha reunit en una exposició a la Sala Maria Luisa García-Tornel bona part dels retrats de família que van sortir del seu estudi i una àmplia representació del seu treball documentalista paral·lel, sobretot imatges de tipus pintorescos i paisatges de la Costa Brava, que serveixen per recordar el fotògraf en el cinquantè aniversari de la seva mort. Es tracta d'un projecte ambiciós que ha de tenir continuïtat l'any vinent amb una altra exposició que aplegarà les fotografies que els particulars continuïn aportant arran de la crida pública que ha fet l'Arxiu per tal d'ampliar la galeria de retrats i que, al mateix temps, aprofundirà en les altres vessants creatives del fotògraf, un dels pioners del cinema a Catalunya i, sobretot, autor d'un repertori visual de núvols i fenòmens meteorològics de referència als observatoris del tot el món.

Potser és la seva faceta avui més exòtica, però no pas la menys important. Integrat entre 1921 i 1939 al Servei de Meteorologia de Catalunya, creat el 1919 per la Mancomunitat sota la direcció d'Eduard Fontserè a redós de la Fundació Concepció Rabell que promovia el mecenes i meteoròleg ganxó Rafael Patxot, Pons Girbau va recrear un mapa del cel amb una tècnica, a més, innovadora, que evitava que els clixés es cremessin en exposar-los a la llum solar. Bona part de les seves imatges apareixen reproduïdes a l'Atles elemental de núvols (1925) i a l'Atles internacional de núvols i estats del cel (1935). El seu desig d'experimentar va acostar-lo també al cinema, en especial a través de la productora Barcinógrafo, fundada el 1913, amb Adrià Gual com a director artístic, abans de ser substituït per Magí Murià. Pons i Girbau rodaria els films La Costa Brava (1915), Unión que Dios bendice (1918, amb Francesc Carreras), i El expósito (1920), a més del documental Producció i exportació d'oli, també de 1920.

També va participar, com a director de fotografia, en films d'altres, com ara Vida cruel, vida de color (1919), d'Alfons Roure, i Els rat-penats (1920), rodada a Blanes. El 1923 va publicar una novel·la de costums, Anneta, a la biblioteca Recull, i més endavant, un llibre de memòries, Remembrances. L'exposició estarà oberta fins al dia 30 de setembre.

Un testimoni constant
La col·lecció d'imatges de Josep Pons Girbau que conserva l'Arxiu, enriquida el 1975 amb la donació del fons documental que guardava el seu fill, Josep Pons i Tordera, ha servit per il·lustrar els programes de festa, cartells promocionals i felicitacions oficials de Blanes des de fa quasi cinquanta anys. És l'homenatge permanent que el poble ret al seu testimoni més fidel.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa