La Torre Balldovina mira al futur per explicar el passat

Tres dècades després de la seva inauguració, el Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet té encara pendent convertir-se en l'equipament que expliqui la història del municipi des dels seus orígens fins a l'actualitat, tal com preveu el seu projecte museístic.

L'any 1972, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet va adquirir la Torre Balldovina, un edifici que havia estat torre de defensa en època medieval, explotació agrícola, casa de pagès i residència d'estiueig de la família de l'escriptor Josep Maria de Sagarra. El museu va obrir les portes tot just fa trenta anys, amb una exposició temporal inaugurada amb motiu de la festa major.

Tot i que durant els primers anys a les sales de l'equipament es podien veure peces iberes i una col·lecció de ciències naturals, el projecte museístic preveia que la Torre Balldovina s'havia de convertir en el museu d'història de la ciutat. Després d'unes obres d'ampliació que el van mantenir tancat del 1992 al 1995, el museu va inaugurar l'any 2003 una exposició permanent que estructurava els continguts per il·lustrar la continuïtat del territori colomenc i de la seva població, des de l'assentament dels ibers al puig Castellar fins al moment actual. Santa Coloma: la muntanya, el riu, la ciutat és el nom del projecte museístic encara pendent de culminar. En l'àmbit de la muntanya, la part més acabada de l'exposició permanent, s'aborda l'espai habitat pels ibers i profusament documentat en les excavacions arqueològiques que s'han fet des del descobriment del poblat, l'any 1902. El riu, tot
i ser el més extens, és l'apartat del qual es té menys informació, i hi destaca el lligam del nucli agrícola de Santa Coloma amb el riu Besòs des de l'edat mitjana fins a principis del segle XX. El darrer àmbit, la ciutat, s'enceta amb el creixement demogràfic del municipi.

El director del Museu Torre Balldovina des dels seus orígens, Ramon Sagués, destaca que el museu té “una de les millors col·leccions del món iber de Catalunya”. Entre el centenar llarg de peces que s'hi mostren, en destaquen una cinquantena, algunes d'úniques com ara el capfoguer, trobat al poblat ibèric colomenc, que, segons Sagués, s'hauria de dotar d'un centre de recepció per oferir un millor servei als visitants.

El director, que es jubilarà aquest any, reclama que es pugui culminar el projecte que ell va encetar. “Per tirar-lo endavant, cal una ampliació de personal, de recursos i d'espai”, sentencia. Amb un personal sota mínims i uns recursos que fa anys que estan congelats, la tercera petició es podria desencallar si tirés endavant el procés de museïtzació del Molí d'en Ribé, unes restes arqueològiques d'un molí fariner d'origen medieval situades a la plaça de Pau Casals, a tocar del museu, que es van descobrir l'any 1983 i es van excavar fins al 2009. El 2011 es va presentar un ambiciós projecte de museïtzació de l'espai que va quedar paralitzat amb l'arribada de la crisi. La integració de les restes al museu permetria guanyar 2.400 metres quadrats, ampliar l'oferta educativa i d'equipaments per a la ciutat i traslladar
a aquest espai una part
de l'exposició permanent. Aquest any està previst tirar endavant el cobriment del Molí d'en Ribé, que servirà per frenar-ne
el deteriorament, però, segons Sagués, cal anar més enllà. “L'Ajuntament hauria d'encapçalar la recerca de recursos per fer realitat el projecte”, manté.