cultura

Lola Badia

Filòloga

“La cultura es polititza i s'instrumentalitza”

Lola Badia, de petita, ja jugava a fer de professora. El seu pare, el traductor i poeta Alfred Badia, era professor de lletres; la seva mare, de matemàtiques. Explica que es va dedicar a l'estudi de les lletres perquè era allò que li anava més bé i es va llicenciar en filologia hispànica els últims anys de la dictadura, en un temps en què, com diu, “el català es començava a estudiar acadèmicament i estava tot per fer”. Es va doctorar en filologia romànica sota la direcció de Martí de Riquer. És professora i catedràtica de literatura medieval a la Universitat de Barcelona i es mostra crítica amb el camí que ha emprès el món universitari: “Es valora més la quantitat que la qualitat.”

Interessa, encara, l'estudi de les filologies?
Avui l'estudi de les llengües tanca portes. Només la filologia anglesa té sortides. Aquests ensenyaments no estan de moda, no formen part del que se'n diu “excel·lència global”. Les romàniques, que eren la nineta dels ulls d'aquesta casa, de la Universitat de Barcelona, s'han desmantellat completament.
Com s'han desmantellat?
Els professors es retiren i les
places no es renoven. Et controlen el nombre d'alumnes a les classes i la vigilància va en contra de l'exercici de la professió. El coneixement se subministra amb comptagotes, no es pot aprofundir en res, i això és la mort de la tradició literària. També s'ha perdut la relació personal entre l'alumne i el professor. Tot va molt ràpid i dificulta l'adquisició del coneixement.
Quin futur li espera, a la universitat?
Tot allò que havíem après que era bo ara no interessa perquè no genera riquesa. Els filòlegs hem estat preparant materials, que potser no es faran servir. Mentre tingui una vida activa, protestaré i faré de iaioflauta, que és una actitud que, sovint, serveix per a alguna cosa. No és gaire divertit acabar d'aquesta manera la carrera intel·lectual, però he fet el que havia de fer i he complert amb mi mateixa.
Es valora la seva tasca. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Cultura pels tres volums de literatura medieval de la ‘Història de la literatura catalana', dirigida per Àlex Broch.
La iniciativa d'aquesta història de la literatura es va cuinar el 2009, abans del cataclisme de la crisi. Ha estat un miracle que el projecte funcionés i estic molt satisfeta del que hem fet. Martí de Riquer, el meu mestre, va escriure un llibre sobre la literatura catalana tot sol. Nosaltres hem estat 29 persones per redactar-la, persones que des dels anys vuitanta ens hem anat formant i dedicant a la recerca.
S'utilitza la literatura medieval en el discurs de la construcció nacional catalana?
Quan vam presentar el primer volum sobre literatura medieval, l'any 2013, el president Mas va dir que es tractava d'un “llibre d'estat”. S'instrumentalitza la cultura. De fet, si no hi hagués hagut una finalitat política al darrere no hauríem aconseguit els diners per publicar els volums. Des de la meva tasca científica i investigadora, em molesta aquesta politització. M'agradaria que escriure un llibre sobre literatura catalana fos una cosa normal. Però com que no ho acabem de ser, escriure sobre això, directament, té un caràcter i un to reivindicatiu.
Com valora fins ara l'Any Llull?
Està tenint molt de ressò. Em passo el dia fent xerrades. Tots els diaris s'han preocupat d'escriure sobre ell. Cada cultura té el seu punt de referència. A Madrid s'està celebrant la mort de Cervantes. Si ells ho fan, nosaltres també hem de poder celebrar l'Any Llull.
Tothom ha sentit a parlar de Ramon Llull, però poca gent l'ha arribat a llegir...
Llegir Llull és un problema. Shakespeare o Cervantes sí que es poden llegir. Però és que Llull no volia que se'l llegís. Feia servir l'escriptura per a un projecte més ampli, per provocar una elevació espiritual i per convertir els infidels. I si no ets místic, no és friendly, costa de llegir.
D'aquí a cinc anys es jubila. Què farà?
La gent del meu ram sempre té coses a fer. El Riquer, quan es va retirar, es va dedicar a fer edicions divulgatives d'autors que li agradaven. I a mi, també m'agradaria dedicar-me a fer les edicions que he trobat a faltar al llarg de la meva vida.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia