“Tenia clar que hauria d'emigrar”

És el somni de qualsevol ballarina de Barcelona i suposa un immens plaer. Abans havia fet figuració en quatre produccions d'òpera i una de dansa, el primer cop quan tenia 7 anys.

Volia anar a l'Institut del Teatre, però se'm va passar la prova d'accés, que es fa abans de l'ESO, i va ser just quan vaig conèixer la Roser Muñoz. Aleshores vaig tenir molt clar que volia que m'ensenyés a ballar i vaig anar a la seva escola, el Centre de Dansa de Catalunya.

Quan em vaig graduar, i com qualsevol ballarina sense experiència, vaig fer audicions per tot arreu deixant-me els diners, el temps i les ganes, perquè sempre et diuen que no a tot arreu –tots hi hem passat!–, fins que Sibiu va contactar amb mi a través d'un vídeo. Em van posar les coses tan fàcils que em vaig encapritxar de la companyia i vaig prendre la decisió de la meva vida.

Quan decideixes ser ballarina ets conscient de la situació de
la dansa a l'Estat espanyol...
Tenia tan clar que hauria d'emigrar que no m'ha suposat cap sacrifici.

No deixar mai de formar-se i participar en cursos com l'IBStage, ja que s'aprèn molt mirant els altres ballarins. Els professors són molt bons i la majoria d'alumnes són de fora, així que és molt enriquidor. Ja m'hauria agradat a mi fer-ho de petita!

Ballar i créixer com a ballarina i com a persona, perquè va junt. No tinc al cap un lloc concret on vull anar a parar. Tinc clar que no tinc cap intenció de tornar. Em tempta tant el respecte que es té per la dansa a fora que no voldria tornar. Justament ara m'han fitxat a l'Òpera Nacional de Romania, de Bucarest, i va ser també a través d'un vídeo.

Molta voluntat! És trist que de vegades es valora més la capacitat física d'una persona que no la mental i la seva força de voluntat. Potser trobes el màxim talent en una persona que fa la barra i no sembla tenir el físic adequat però té l'entusiasme. No hi ha només una característica, per ser bona ballarina, sinó moltes, però el més important és voler ballar!