cultura

cinema

Heroïnes i guerreres

Les grans protagonistes en el cinema d'acció han deixat de tenir una presència escassa i anecdòtica amb la proliferació de personatges emblemàtics femenins

La Harley Quinn de Margot Robbie és l'element
més elogiat d'‘Escuadrón suicida'

Tot i la controvèrsia amb què s'ha rebut Escuadrón suicida, l'última adaptació dels còmics de la DC, una de les opinions unànimes és que el millor de la pel·lícula és Harley Quinn, que encarna una entregada Margot Robbie. En la darrera edició del Saló del Còmic, una exposició ja va fer palesa la notable presència de protagonisme femení en el còmic de superherois. Traslladat a l'àmbit cinematogràfic, es poden recordar heroïnes (o antiheroïnes) com la Catwoman (Michelle Pfeiffer) de Batman returns, la Viuda Negra (Scarlett Johansson) de Los vengadores, la Jennifer Garner d'Elektra i les diverses mutants encarnades a la saga X-Men per Halle Berry, Famke Janssen, Anna Paquin, Jennifer Lawrence i Ellen Page. Batman vs. Superman ha introduït la Wonder Woman interpretada per Gal Gadot amb vista a tenir la seva pròpia franquícia i a ser una de les estrelles de La liga de la justicia.

El lideratge de grans protagonistes femenines en pel·lícules d'acció i aventures, però, no va ser gens habitual en el cinema clàssic, en què habitualment el paper de la dona
es veia relegat a un suport sentimental per a l'heroi masculí. En va ser una aïllada excepció la Jean Peters de La dona pirata.

La visió més intel·lectualitzada del còmic com a fenomen pop que va sorgir als anys seixanta va donar peu, però, a la versió cinematogràfica d'algunes heroïnes dibuixades com ara la Modesty Blaise que va interpretar Monica Vitti
a les ordres de Joseph Losey i la Barbarella de Jane Fonda, dirigida per Roger Vadim, protagonistes de dues pel·lícules inseribles més dins del cinema d'autor que del de gènere.

Si la princesa Leia de La guerra de les galàxies ja tenia un paper més actiu en l'acció, un altre dels grans clàssics de la ciència-ficció de la dècada dels setanta –l'Alien de Ridley Scott– va establir una icona definitiva d'heroïna femenina amb la combativa sotsoficial Ripley (Sigourney Weaver). Ella va ser
el fil conductor de les següents entregues de la saga, i probablement sense ella no existirien personatges posteriors com ara la Sarah Connor (Linda Hamilton) de Terminator i l'exterminadora de zombies Alice (Milla Jovovich) de Resident evil. Aquesta pel·lícula estava basada en un videojoc, i aquest també va ser el cas de Tomb Raider, amb Angelina Jolie en el paper de l'arqueòloga Lara Croft, que volia ser una mena
de rèplica femenina d'Indiana Jones.

Amb Nikita, Luc Besson –que s'ha caracteritzat per dirigir protagonistes femenines tan potents com la d'El cinquè element i la de Lucy– va construir un altre dels personatges femenins més influents del cinema d'acció. I Quentin Tarantino va convertir Uma Thurman en una venjativa musa de les arts marcials en el cèlebre díptic Kill Bill.

Algunes de les recents sagues d'aventures fantàstiques per a adolescents també han tingut protagonistes expeditives, com la Katnis Everdeen (Jennifer Lawrence) d'Els jocs de la fam. Però, sens dubte, una de les fites instantànies del cinema d'acció dels darrers anys pel que fa a heroïnes és la Imperator Furiosa amb què Charlize Theron acapara tot el protagonisme de la vertiginosa Mad Max: furia en la carretera, de George Miller.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol