El paper de les dones justicieres

Poques vegades s'ha donat l'excepció que una dona hagi estat protagonista de còmic. Sobretot en les primeres dècades d'existència de la historieta, en què el rol femení era subsidiari respecte al dels mascles, tret de la gran heroïna dels dibuixos animats Betty Boop. Tanmateix, la gran sex symbol del cinema d'animació dels anys trenta va haver de fer molts mèrits abans de tenir un rol principal.

Dale Arden feia el paper d'autèntica promesa amb Flash Gordon; Olivia, tot i ser la xicota oficial de Popeye, es deixava estimar pel grotesc Brutus, i Diana Palmer, potser més eixerida que Arden, declarava
a l'Hombre Enmascarado que aniria a viure a la seva cova, però que mai deixaria la feina. Palmer representava una petita escletxa que no es va obrir del tot fins que el clima del Maig del 68 va revolucionar tots els àmbits de creació. Barbarella, de Jean-Claude Forest, va ser la gran primera dona independent del còmic, amb permís de la més celebrada superheroïna clàssica, Wonder Woman. Jane Fonda li va donar vida a la gran pantalla.

A finals dels seixanta, van aparèixer altres personatges protagonistes amb una forta identitat pròpia, com Valentina, de Guido Crepax. Seguint aquestes passes, Enric Sió va crear Mara, que no tenia res a veure amb les dones protagonistes del còmic espanyol: Doña Lío Portapartes; Petra, criada para todo; Doña Urraca, i La terrible Fifí. Als anys seixanta, una autora catalana, Carme Barberà, va capgirar el còmic femení espanyol, fins aleshores farcit de fades i prínceps blaus. Mary Noticias presentava una jove reportera de televisió fascinada per un enigmàtic personatge que l'ajudava en molts dels seus reportatges i que en realitat era el seu promès adoptant una personalitat diferent. En l'àmbit de les superheroïnes, o bé eren rèpliques de l'heroi principal, com Supergirl i Hulka, o bé malvades antagonistes, com Catwoman, o bé part d'una formació coral, com la Dona Invisible dins d'Els Quatre Fantàstics.

La dibuixant Annie Goetzinger i el fa poc traspassat escriptor Víctor Mora es van inspirar en els fulletons del segle XIX per crear Felina. Els valors dels autors en defensa de la dona impregnen la personalitat de la creació.