Llums en la foscor de la dictadura

Els escenaris d'Igualada van viure una autèntica efervescència durant la dictadura gràcies als nombrosos ciutadans que es van aplegar en grups amateurs de teatre que van sorgir en diferents entitats de la ciutat. Tot i que en la postguerra més immediata les obres representades es van limitar sovint a temàtiques religioses, l'aixopluc de l'església en alguns grups va acabar permetent les primeres representacions en català.

Una exposició a la Biblioteca Central d'Igualada permet recórrer, fins al 30 de setembre que ve, aquesta pàgina de la cultura i l'entreteniment de la ciutat. La mostra ha estat organitzada per l'Ajuntament, la biblioteca i l'Arxiu Comarcal de l'Anoia, i disposa d'un complet catàleg en què Maria Teresa Miret ha condensat la història i els protagonistes del teatre d'aficionats a Igualada entre el 1939 i el 1975. L'Esbart Dramàtic Igualadí, l'Elenc Artístic Montserrat, l'Agrupació Teatral de la Cooperativa La Victòria, l'Elenc Artístic Romaní, l'Agrupació Escènica Tàlia, el Grup Artístic Aqualata, el Grup Escènic Igualada, els Delfins del Noya, l'Esbart Igualadí i l'Agrupació Art Alegria són alguns dels molts grups que apareixen en aquesta exposició, amb el nom dels seus components i de les obres que van portar llum als teatres de la ciutat en la foscor de la dictadura.

En la mostra també es pot veure una tertúlia que es va fer a la mateixa biblioteca el 25 de maig passat, en què alguns actors, guionistes i directors recordaven les seves experiències. Eren Adoració Aliberch, Lleonard del Río Campmajó, Jaume Ferrer Piñol, Agustí Coll Casajoana, Francesc Ferrer Ramon i Josep Bas Torné. Tots ells, a més del recentment desaparegut Sebastià Borràs Guadalaviart, Josep Montaner Torres, Antoni Miranda Pallarès, Jaume Roma Alsina i Ramon Vergés Vidal, han contribuït amb els seus records, informació i documents a rescatar de l'oblit aquelles tardes i nits de teatre.