El refugi de la bèstia

Un retrat inquietant de la impunitat. Així es podria definir l'exposició El món dels vencedors que es pot veure aquestes setmanes a la sala Montsuar de l'Institut d'Estudis Ilerdencs (IEI) a Lleida. Es tracta d'una sèrie de fotografies de les residències d'alguns dels més destacats protagonistes de la primera i més dura etapa de la repressió franquista, començant per Francisco Franco. Les ha fet el fotògraf Ignasi Prat, en un treball que grata en la memòria històrica i en la luxosa impunitat que va emparar les elits del règim.

L'oblit instaurat durant la Transició espanyola ha fet que molts dels noms que hi apareixen no siguin coneguts pel públic en general. Però sobre les seves espatlles pesen sentències de mort, execucions i tortures durant els primers anys del règim, i crims durant la guerra del 36. Eren la flor i nata del règim. L'any 2008 el jutge Baltasar Garzón va imputar-los com a responsables de crims contra la humanitat en una causa que no reeixir. Garzón va fer un tràmit, la petició de les partides de defunció dels encausats, i aquest ha estat el fil estirat per Prat per realitzar aquest treball.

La partida de defunció inclou dades com ara el darrer domicili de la persona. A partir d'aquí, Prat va voler aproximar-se a les llars, a l'espai privat i íntim dels protagonistes dels pitjors anys de la repressió del règim. Va poder seguir la pista de 17 d'ells, dels quals 12 són militars i 5 són civils: el dictador Francisco Franco, el seu germà Nicolás, Ramón Serrano Suñer, Miquel Ponte Manso de Zúñiga, Gonzalo Queipo de Llano, Carlos Asensio Cabanillas i Raimundo Fernández-Cuesta, entre altres ministres i responsables del règim i de la junta colpista.

Les fotografies, que s'exposen precedides de material de l'època i les partides de defunció, provoquen una atmosfera singular en l'exposició: són d'una placidesa inquietant. Mostren mansions, jardins, portals i façanes de pisos on van viure la tranquil·litat de la victòria els responsables de l'etapa més negra d'un règim amb les mans tacades de sang. No són d'un luxe cridaner i exagerat, sinó palauets ancorats als centres històrics, cases de camp i algun xalet modern envoltat de jardins de molsa i pi, propis d'una vida còmoda i retirada després d'haver protagonitzat un conflicte atroç i la repressió que el va seguir. Vides de petits terratinents còmodament instal·lats als afores de pobles empobrits, i de burgès acomodat en pisos o cases de zona alta, amb porter als baixos i entrades per al servei. Luxe, caceres i comoditats en blanc i negre mentre milers de cadàvers havien quedat sepultats als vorals de les carreteres i centenars de milers de refugiats havien hagut de marxar sense saber si mai podrien tornar. El treball de Prat mostra com, mentre a Europa els responsables del nazisme i el feixisme que havien portat a una guerra horrible eren jutjats i castigats a Nuremberg, a l'Estat espanyol vivien en refugis de luxe.