Art

Crònica

Un art llavor

“Heus aquí un fet i una data que els comentaristes de l’esdevenidor qualificaran d’històrics.” El polític i intel·lectual Francesc Vicens va ser visionari en el text que va escriure per al catàleg de la primera exposició de poesia concreta a Catalunya, i a Espanya, que es va fer a Lleida el 1971. En un passadís petit i estret que l’Alliance Française havia habilitat per difondre l’art que anava a la contra del règim, tres autors van propulsar aquell esdeveniment pioner que tindria ressonàncies durant tota la dècada. Dos ja tenien consideració: Joan Brossa i Guillem Viladot. El tercer, més jove, hi va fer la seva primera aparició pública: Josep Iglésias del Marquet.

Què hi van presentar? Quines significacions tenien per a ells aquesta poesia que va adoptar la lletra com un material artístic visual més? Són preguntes que respon l’exposició que s’allotja a la Fundació Brossa, des d’ahir i fins al 18 de juliol, després d’haver fet ruta per les altres institucions que vetllen aquests llegats culturals: la Fundació Viladot-Lo Pardal d’Agramunt i el Museu Jaume Morera de Lleida. Que l’exposició acabi el seu viatge a Barcelona, a la inversa del que acostuma a passar, és de justícia: aquest fet històric, com li’n va dir el profeta Vicens, no va tenir lloc a la capital sinó a la perifèria sempre tan menystinguda en els grans relats de l’art.

Fa 50 anys, el centre d’atenció va ser la Petite Galerie de l’Alliance Française, “un dels primers espais d’art alternatius”, remarca Jesús Navarro, director del Museu Morera i un dels tres comissaris del projecte que, gràcies a la pacient recerca, ha permès reconstruir els continguts de l’exposició seminal Poesia concreta. Només en el cas de Brossa hi ha alguns dubtes del conjunt que hi va exhibir, però per exemple el cartell Elegia al Che hi era segur. El pensament marxista humanista dominava la pràctica dels poetes concrets: “Entenien l’art com una eina de combat. Tenien la voluntat de fer-lo arribar al màxim de gent”, sosté el també comissari Manuel Guerrero.

Això sí: la versió barcelonina de l’exposició és més àmplia i reuneix treballs que prèviament, als anys seixanta, van fer els tres autors, procedents de mons diferents però units per “un alt nivell de creació experimental”, subratlla Pau Minguet, director de la Fundació Viladot i curador de la mostra. Per cert, Minguet té el repte de tornar a posar la perifèria al centre el 2022, l’any del centenari del naixement d’aquesta veu tan singular de la cultura catalana. Se’l reivindicarà amb un programa especial.

Entre les 150 obres aplegades a la Fundació Brossa, destaca una selecció de postals que Iglésias del Marquet, periodista de professió, va enviar des de l’estranger a la seva promesa, gestades amb collage en aquests anys seixanta sedegosos de modernitat. Una meravella. I de Viladot, imprescindibles els llibres editats sota el seu segell Lo Pardal. El 1965, aquest poeta de mirada avantguardista que es guanyava la vida de farmacèutic va publicar junt amb Leandre Cristòfol el primer llibre de poesia experimental de l’Estat, Nou plast poemes. Però l’aventura de Lo Pardal la va fer, a partir del 1971, conxorxat amb Iglésias del Marquet. Els 24 llibres i cartells que van editar són un dels ecos que va tenir l’exposició llavor de la Petite Galerie. 



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia