Recolzar-se als pilars

Si vols fer diners, no fundes una editorial. Vens qualsevol altra cosa, però no llibres, i menys si són d’aquells que, pel que sembla, “no llegeix ningú”. Però si el que t’interessa és que la teva empresa tingui alguna utilitat pública, baixaràs als soterranis de l’economia, perquè és allà on es posen els fonaments d’una cultura. Aquest va ser el propòsit amb què va néixer a Girona Edicions de la Ela Geminada ara fa deu anys, aquell febrer del 2011 en què cap negoci, ben mirat, no semblava gaire viable. Oriol Ponsatí-Murlà, fundador del segell abans d’assumir la direcció de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), va definir-ne la línia: una col·lecció de clàssics del pensament antic, modern i contemporani, i una altra de literatura escollida, amb autors que van de Rilke a Kafka, passant per Natalia Ginzburg, Oscar Wilde i la fabulosa empresa d’editar l’obra narrativa completa de Prudenci Bertrana.

Des del 2018, al capdavant de la casa hi ha Laia Regincós, que ha pres el relleu de Ponsatí-Murlà sense trair cap dels principis fundacionals, que resumeix en la vocació de dedicar una cura extrema a cada llibre, des del contingut a la tipografia i el tacte del paper, i de seguir apostant per obres que considera “necessàries”, per més que això impliqui limitar-se l’accés a un públic més ampli. “Si et sents perdut, sempre trobaràs aquests fars que t’il·luminen i que potser t’alegren el dia i tot”, sosté Laia Regincós, que va entrar a l’editorial amb 23 anys, com a estudiant en pràctiques mentre acabava la carrera de filosofia, i l’ha acabat dirigint amb el desig que “ningú no noti que ha canviat de mans”. El rigor, en efecte, es manté, sobretot gràcies a “la fidelitat d’una xarxa de traductors brillants”, com ara Anna Punsoda o Marc Jiménez Buzzi, i un equip “molt humà i familiar” que es regeix per unes lleis diferents de les del mercat: “Tenim més aviat un ritme biodinàmic, com el d’aquells horts que es cuiden d’acord amb les fases de la Lluna.”

Tot i això, sap que uns llibres ajuden a sostenir-ne d’altres: el miler d’exemplars de Zweig permeten imprimir el parell de centenars de La dissimulació honesta, del pensador barroc Torquato Accetto, posa com a exemple. Però a vegades té també sorpreses gratificants, com la bona acollida que va tenir el Retorn a Viena, de Helda Spiel, una autora desconeguda en català, i afavoreix revelacions com la de l’àvia de la mateixa Laia Regincós, que va reconèixer la seva joventut llegint La subjugació de les dones, de John Stuart Mill. “Si no aconseguim remoure coses, és que fem alguna cosa malament”, diu aquesta editora apassionada, del tot contrària a vendre els títols a través del web de l’editorial (“la carn es ven a la carnisseria, i els llibres, a les llibreries”, diu) i que no pensa introduir-se en el format digital perquè entén el llibre “com una experiència íntima que deixa també una memòria tàctil”.

Amb seixanta títols al seu catàleg, ja planifica la nova temporada. Acaba de publicar A la colònia penitenciària, de Kafka, i L’obra d’art a l’època de la seva reproductibilitat tècnica, de Walter Benjamin, i prepara el descobriment del belga Dimitri Verhulst, amb l’irreverent La lamentabilitat de les coses, i la traducció de Zipper i el seu pare, de Joseph Roth, per al maig. “Si deixem morir tot això, ens n’anem a la merda com a país”, conclou.