Patrimoni

BANYOLES

Fan visibles les restes d’un vell molí urbà

Les obres d’urbanització del rec Major de Banyoles han deixat a la llum una part de la maquinària que havia quedat amagada per les runes al solar on hi havia hagut el molí d’en Baqué i l’adoberia Hijos de Narciso Franch. El molí, d’origen medieval i dedicat a la producció de farina, el van enderrocar a la dècada de 1970 per tal d’obrir l’actual carrer dels Blanquers. Es tractava d’un edifici de planta baixa i dos pisos i funcionava aprofitant la força d’un salt d’aigua de 3,5 metres del rec, que ara també es pot veure. L’adoberia, per la seva banda, es va aixecar de nova planta a mitjans del segle XIX. La urbanització d’aquest tram del rec Major encara no està acabada, però es preveu que estigui enllestida d’aquí a un parell de mesos. Amb aquests treballs es donarà per acabada la recuperació del rec en el tram més urbà. Paral·lelament, s’ha senyalitzat una ruta a peu que en ressegueix el traçat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant