Coses, i un pi retorçat i ben arrelat

Vaig trobar el Jordi Fàbregas fa set anys al Pla de la Catedral de Barcelona, passejant per les parades de la Fira del Llibre en Català i li vaig preguntar per l’època de Coses. Se li va il·luminar la cara i em va dir que de tot allò feia molts anys. I tant, que en feia, d’anys; parlem del 1976. El 27 de maig del 2018 es van celebrar els 50 anys del Grup de Folk amb un concert al Parc de la Ciutadella. També hi era i em va dedicar el disc Perquè no s’apagui l’aire, el darrer que van editar el 1978 abans de dissoldre’s. En aquest LP, juntament amb Jordi Fàbregas, Ton Rulló i Miquel Estrada hi tocaven Ramon Llatjós, Josep Pons i Lluís Masdeu. És un bon disc perquè hi ha unes veus potents amb una música electrificada en perfecta harmonia.

El grup era del Bages, de Sallent i de Gironella, Viladomiu Nou, zona de forta activitat industrial i fabril, i en algunes lletres hi ha una forta crítica a l’explotació laboral: Balanç de propietat, marxisme resumit en una cançó, i Nova oració del parenostre, estrafent el sentit d’aquesta pregària. El grup va fer folk. A la Cançó de la pagesa de Riner ja s’insinua el que després farà Jordi Fàbregas quan crea amb Artur Blasco i altres el conjunt El Pont d’Arcalís, i en el disc Aigua, més aigua hi ha la divertida cançó recollida de la tradició popular La modista de Balaguer, aquella que diu que per quatre sous s’ho deixa fer. Però no només folk. Quan el 1976 i el 1977 van sortir els dos primers discos de Coses, l’embranzida de la música laietana i progressiva ja havia pres forma i campava lliurament per la Barcelona trencadora i atrevida, però no se’n parlava, de Coses. També van tastar el seu influx i el van posar en solfa: les cançons Ara és demà i Preguntes traspuen Gòtic sense embuts, el grup de rock simfònic i progressiu que va gravar Escenes el 1977. I la cançó Una mica de mort, flaira molt l’Iceberg més potent d’aleshores.

Pujant tren amunt cap a Manresa, quan deixes el Vallès i t’endinses al Bages, hi ha un tros en què la via discorre per estrets canals entre roques i parets esquerpes. S’hi veu un pi retorçat ben arrelat a la pedra irregular i cantelluda, amb la testa verda i perenne. Això va ser Coses: va néixer a la Catalunya Central, amb la saba forta dels nous temps i es va projectar combatiu arreu. Aquest pi es despentina pel vent perquè encara no s’ha apagat l’aire que bufa pertot, com diu la Cançó del campaner de Taüll, un bell himne escrit per Miquel Desclot d’homenatge als països catalans.

Jordi Fàbregas, impulsor del Tradicionàrius i de grups com ara Coses i El Pont d’Arcalís, va morir el passat 21 de gener a l’edat de 69 anys.