Art

El MNAC suma tres noves sales dedicades a l’art durant la Guerra Civil i exposa 108 peces de 43 artistes

Destaca un nou espai sobre el Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937

El MNAC suma tres noves sales a les dues que hi havia dedicades a l’art durant la Guerra Civil, a la col·lecció permanent d’art modern.

A partir de l’1 de juliol es mostraran 108 peces entre pintures, dibuixos, gravats, fotografies, escultures i paper moneda; obres de 43 artistes, alguns dels quals mai s’havien exposat a les sales del museu, ha explicat Eduard Vallès, conservador del museu.

57 obres de les reserves s’exposen per primera vegada a les sales de la col·lecció permanent. També es mostraran per primer cop obres procedents de dipòsits particulars, així com alguna adquisició recent. Destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 37.

El director del museu, Pepe Serra, ha manifestat que es posa de relleu que el MNAC, que és conegut per les col·leccions de l’art romànic, el gòtic i modernista, té un gran col·lecció de la Guerra Civil, “potser la més important de l’Estat, Guernica a banda”.

Ha remarcat que es passa de dues a cinc sales dedicades a aquell període i es renova el contingut. “Són sales amb molt pes històric”, ha afegit.

Eduard Vallès ha dit que les sales se centren en la Guerra Civil a partir de registre iconogràfics molt diversos amb imatges de bombardeigs, grans massacres i la figura dels herois i de les heroïnes, els soldats i exèrcits.

Entre les principals novetats que ara es presenten destaca un nou espai dedicat al Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París de 1937, on es va exposar el Guernica de Picasso, La Montserrat de Juli González o el Pagès català en rebel·lia, de Miró, entre d’altres. Moltes de les obres que van participar en aquell pavelló es van considerar perdudes durant molts anys, malgrat que, un cop desmuntat el pavelló el 1938, havien retornat a Espanya.

A mitjans dels anys 80 es va donar a conèixer que s’havien conservat ocultes al Palau Nacional, en un fons que constava de prop de 270 obres entre pintures, escultures, dibuixos i gravats pertanyents bàsicament al període 1937-1938.

En aquest conjunt d’obres de temàtica de guerra hi havia, entre d’altres, les obres procedents del Pavelló de la República. Una selecció important d’aquest fons trobat al Palau Nacional va ser exposat a Barcelona i Madrid el 1986 i el 1987, al Palau de la Virreina i al Museu Reina Sofia, respectivament.

Ara s’ha incorporat a la col·lecció permanent un nombre important de peces d’aquest fons procedent de les reserves, i es dedica un espai específic al Pavelló de la República, que incorpora la projecció de fotografies de l’interior on es poden veure algunes de les obres exposades, en un exercici de contextualització.

‘Al·legoria de la mort de Federico García Lorca’

El museu exposa una de les escultures que es van exhibir a l’exterior del Pavelló de la República, concretament La banyista, de Francisco Pérez Mateo.

Entre les novetats que es podran veure destaca també l’oli Al·legoria de la mort de Federico García Lorca, de Fernando Briones, una obra en clau simbòlica que evoca l’afusellament del poeta, l’agost de 1936, i que suposa un magnífic exemple de l’art realitzat durant el conflicte, a mig camí entre l’homenatge i la denúncia.

En aquest sentit, Elena Llorens, conservadora del museu, ha destacat aquesta obra de Fernando Briones que representa “la mort del poeta, que porta les mans darrera perquè està lligat i una bèstia feixista l’està empenyent cap a l’eternitat”.

Les noves sales compten també amb un important nombre d’obres que representen els efectes de la guerra. Destaquen les que representen víctimes civils, especialment pels efectes dels bombardejos indiscriminats.

De gran importància simbòlica, segons ha remarcat Vallès, és l’oli de grans dimensions Afusellaments de la plaça de toros de Badajoz, de Martí Bas.

Entre les escenes de bombardeigs aeris, morts, evacuacions i terror, emergeixen les figures de combatents que són glorificats a través de pintures, escultures o cartells. Entre les peces més emblemàtiques hi ha l’escultura de gran format del milicià El Madriles, de Josep Viladomat, o el retrat de la miliciana Lina Ódena.

Com han remarcat els conservadors i el mateix Serra ressalta la presència de les dones com a protagonistes en nombroses obres, ja sigui en el paper d’heroïnes o víctimes.

La propaganda i el fotoperiodisme són també dos eixos temàtics que aborda la nova presentació. D’una banda, l’apartat dedicat al cartell, amb imatges emblemàtiques que han transcendit el moment històric en què van ser creades.

De l’altra, l’apartat dedicat al fotoperiodisme amb treballs de fotògrafs com Agustí Centelles, Antoni Campañà i Josep Compte, i l’icònic fotomuntatge de Pere Català Pic Aixafem el feixisme.

També es renova l’espai dedicat al cinema amb l’exhibició de noves pel·lícules, en col·laboració amb la Filmoteca de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia