Cinema

cinema

terror

La platja de Shyamalan

El director d’‘El sexto sentido’ i El bosque ’ converteix unes vacances al paradís en un infern a ‘Tiempo’, una pel·lícula de terror amb el seu segell personal

Una família arriba a un luxós resort d’una illa tropical, és rebuda amablement pel director i convidada, l’endemà, a passar el dia en una platja secreta i exclusiva amb un petit grup de turistes. Els que coneguin el cinema de Shyamalan, i en particular les seves incursions al gènere de terror (El sexto sentido, El bosque, La jove de l’aigua, Los visitantes...), segur que no n’esperaran res de bo, del començament de Tiempo , que s’estrena avui als cinemes. No s’equivoquen: aviat el mar treu el cadàver d’una jove, una àvia mor, els nens comencen a créixer com si passessin anys en lloc d’hores...

El nou projecte de M. Night Shyamalan, després de completar la seva particular trilogia de films de superherois formada per El protegido, Múltiple i Glass (Cristal), té l’origen en un regal que li van fer les seves filles: la novel·la gràfica Castillo de arena (2011), de l’escriptor francès Pierre Oscar Lévy i l’artista Frederik Peeters. De seguida va veure el potencial d’una història que combina drama, ciència-ficció, crítica social i terror, i proposa reflexions sobre el pas del temps i sobre com, on i amb qui volem passar les nostres vides. “Volia que els espectadors se sentissin com si estiguessin veient un capítol de dues hores de La dimensió desconeguda, que a mi m’encanta –explica Shyamalan als textos promocionals del film–. Volia evocar aquesta sensació d’estranyesa, de tractar d’entendre el que està passant. Volia que el públic no se sentís fora de perill en cap moment i que tractés tota l’estona d’aclarir una cosa, després una altra i una altra, com els personatges de la pel·lícula.”

M. Night Shyamalan va fer precedir la projecció de premsa del film amb una gravació que apel·la a gaudir el cinema “en pantalla gran i envoltats de gent”. Ha donat a Tiempo una estructura de film de terror, amb gent atrapada i un degoteig de víctimes, però adaptada a les grans audiències, sense gaires ensurts ni excessos de sang i fetge. A més de La dimensió desconeguda (The twilight zone), el film fa pensar també en la sèrie Perdidos, amb la gent atrapada en un paisatge idíl·lic i sotmesa a fenòmens inexplicables. No hi falta, però, un gir final que és marca de la casa de Shyamalan. El mexicà Gael García Bernal encapçala un repartiment que inclou també el britànic Rufus Sewell i la luxemburguesa Vicky Krieps.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona