Onze mirades i un futur incert
‘Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics?’ són onze distopies criminals en format de relat de fons negre
La col·lecció de gènere negre Crims.cat, de l’editorial Alrevés, publica aquest mes de setembre Somia Philip Marlowe amb xais elèctrics? Distopies criminals en temps de pandèmia, editat i prologat pel director de la col·lecció, Àlex Martín Escribà, i l’escriptora Teresa Solana, que també és una dels onze autors d’aquesta interessant antologia. Els altres noms són Andreu Martín, Margarida Aritzeta, Marc Pastor, Jordi Nopca, Salvador Macip, Carme Torras, Jordi de Manuel, Anna Maria Villalonga, Max Besora –que també ha estat l’il·lustrador accidental– i Lluís Llort, redactor de Cultura d’El Punt Avui.
“El Max va il·lustrar el seu conte agafant la personalitat de la nena protagonista i ens va agradar tant que li vam demanar que il·lustrés la resta de contes”, confessa Martín.
“Durant el confinament, amb la comunitat científica ocupant per primera vegada un lloc preeminent en les preses de decisions dels governs i amb una presència inusitada en la informació que diàriament consumíem, a l’Àlex i a mi se’ns va acudir demanar a alguns escriptors una reflexió sobre com serà el món del futur a través d’un conte de ciència-ficció en clau negra, conscients que seria la primera antologia d’aquestes característiques que es publicaria en català”, explica Teresa Solana.
Tot i que hi ha elements –o contes sencers– amb tocs d’ironia, humor i fins i tot astracanada, en general la visió dels onze autors és fosca i opressiva. “L’elecció era seva, però tots han acabat imaginant mons inquietantment distòpics, amb societats que tendeixen al totalitarisme, en què els avenços científics i tecnològics s’utilitzen com a mecanisme de poder i de control”, comenta Solana.
Hibridisme de gèneres
“Hi ha un hibridisme de gèneres, que és el futur de la narrativa popular. Potser el més clar sol ser el que barreja novel·la negra i ciència-ficció, per això l’hem triat, per fer aquesta mena de Black Mirror a la catalana”, matisa Martín, per a qui, tot i el títol, “el Philip al que realment fem un homenatge és Philip K. Dirk, que va obrir un camí que després han transitat moltíssims escriptors”.
A l’antologia hi ha “des d’esbojarrats viatges espacials que ens presenten un món dominat per la intel·ligència artificial i poblat per altres espècies, fins a detectius, investigacions policials i trames negres que es desenvolupen en ciutats transformades pels efectes del canvi climàtic i amb uns habitants acostumats a patir una pandèmia rere l’altra”, detalla Solana. A més d’un bon entreteniment, aquestes narracions són un avís del futur que ens espera si no aturem ben aviat la crisi climàtica.
