Patrimoni

Història

Esquerdada i sense tocar les hores

Restauraran la campana del 1644 de Cassà de la Selva, en desús des del 1988

Volen reconstruir l’antiga portalada romànica

Tot i ser molt antiga –té més de 350 anys– i no tocar les hores perquè, segons la llegenda cassanenca, la va tocar un llamp que la va esquerdar i feia que sonés diferent, continuava al lloc on se l’havia destinat: el campanar de l’església de Cassà de la Selva. Se la va rellevar de la seva funció el 1988 per una de més nova i que afinava en tocar els quarts i les hores. Divendres, i amb una gran expectació que va fer tallar el trànsit per la plaça de Sant Pere, una grua de grans dimensions la va retirar del campanar a iniciativa del Grup de Recerca i Estudis Cassanencs (GREC), que en promou la restauració amb l’objectiu d’exposar-la a l’església. L’operació de retirada de la campana es va dur a terme a través d’una de les obertures del cloquer del temple. Després, lentament, es va anar baixant fins al davant de l’església, on es va dipositar, just al darrere de la porta principal. Un cop a terra, els veïns van poder admirar, tocar i fotografiar-se amb la peça que durant anys els recordava el pas del temps.

El GREC està recuperant, a més de la campana esquerdada, altres elements rellevants del patrimoni cassanenc. Així, amb la col·laboració de la parròquia i l’Ajuntament de Cassà de la Selva, s’està treballant en la restauració del rellotge antic. El GREC també té el projecte de reconstruir l’antiga portalada romànica del temple, a partir dels elements arquitectònics que encara hi ha.

Llangardaixos

La campana pesa prop de 400 kg, té una alçada de 75 cm i una amplada de 85. Segons consta en la inscripció, la van fondre el 1644. Entre els gravats que s’hi poden veure hi ha llangardaixos. Són la marca que la campana havia estat refosa, en aquest cas pel fonedor Calsa d’Olot, que tenia per costum marcar així les campanes refoses. Olot va ser un dels centres productors de campanes més importants de Catalunya durant gairebé 500 anys, amb tres grans nissagues: Calsa, Coromina i Barberí.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Lankum, d’una casa ocupada de Badalona al Primavera Sound

BARCELONA
MÚSIC

L’encanteri ‘pop’ de Lana del Rey triomfa al Primavera Sound

BARCELONA
COMUNICACIÓ

El lleidatà Lluís s’imposa per sorpresa en la final del concurs ‘Eufòria’

BARCELONA
Ester Boquera Diago
Directora de ‘Les publicacions de la Generalitat de Catalunya, 1931-1939

“La Generalitat republicana va editar quasi 90 títols a l’any”

Banyoles
art / música

Més de 40 artistes de diferents disciplines, al Wart Project 24

sant jordi desvalls
música

Joanjo Bosk reprèn la línia poètica amb ‘Cançó de repòs’, de Leveroni

figueres
Cultura

Margot Benacerraf, figura històrica del cinema veneçolà

música

El grup tarragoní Stromboli Jazz Band, en un festival de ‘dixieland’ a Portugal

tarragona
Cultura

La Patum Infantil omple de balls i salts la plaça de Sant Pere

Berga