Entre els revolts de l’oblit i la memòria
L’escriptor Pedro Zarraluki torna a la novel·la deu anys després amb La curva del olvido (Destino), una història intimista en què els personatges barregen la memòria de l’autor amb un relat de ficció, on l’escriptor s’ha trobat especialment còmode. Zaraluki va convocar la premsa al Salambó de Gràcia per donar-nos algunes claus de la seva novel·la, que segueix el fil del seu admirat Joan Marsé. Ambientada al mes de juliol del 1968, dos amics que superen de llarg la cinquantena arriben a Eivissa en vaixell des de Barcelona. Tots dos estan en un moment difícil de les seves vides, un s’ha separat de la seva dona i l’altre s’acaba de quedar vidu. Els acompanyen les seves filles, Sara i Candela, que, tot i haver-se criat juntes, són molt diferents. En arribar a l’illa s’instal·len en un hostal solitari situat en una apartada cala, i així comença un llarg i en aparença afable estiu. Però una absurda tragèdia i velles rancúnies mai resoltes fan reviure el passat mentre les joves hauran d’afrontar les inquietuds d’un futur que, sota els ecos d’un món convuls, es presenta com un abisme insondable. Pedro Zarraluki la va acabar de redactar durant el confinament a Eivissa: “Era allà sense pandèmia, a la platja, la qual cosa era meravellós i em va permetre donar una empenta a la novel·la, molta canya. Era canviar totalment el xip.”
