Arts escèniques

L’APUNT

Reforçar el talent fora de Barcelona

L’Escena Poblenou va començar dijous amb Embrions, sis projectes seleccionats per fer una breu residència artística i presentar el treball en la vintena edició d’aquest festival de Barcelona. En el torn de preguntes finals de la gestora cultural Margarida Troguet (i vicepresidenta del CoNCA), es va fer evident quines eren les complicitats per poder crear. Per a la directora Ada Vilaró hi ha un mapa de fàbriques de creació bastant ampli però que és insuficient. El manipulador d’objectes Xavi Sánchez, de Tàrrega, reblava el clau: calen equipaments per tot el territori. La seva companyia lamenta la despesa en pàrquings per poder crear (és trist que la petita aportació per investigar guanys sigui per a les empreses d’aparcament i no per al talent). Catalunya necessita transport públic, sí, però també espais de creació amb el suport d’ateneus i ajuntaments d’arreu. És un win-win que no pot esperar més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Un concurs de curtmetratges amb mòbil al festival de cinema de Blanes

blanes
patrimoni

Distinció europea per a l’Hort Petit del monestir Pedralbes

barcelona
llengua

Plataforma per la Llengua homenatjarà els seus socis en els onzens premis Martí Gasull

barcelona
PATRIMONI

Enllestida amb èxit la fosa de la nova campana ‘Carme’ de Mataró

MATARÓ
Crònica

Guillem Gisbert, la primera masurca

música

‘Eufòria’ torna al palau Sant Jordi el 30 de juny amb un doble concert

Barcelona
música

Lluís Figueras & The Demons estrena el videoclip de ‘Lagarto Lagarto’

girona
CÒMIC

La il·lustradora Marika Vila guanya el Gran Premi Comic Barcelona

Barcelona
Crítica

Sara Blanch, l’estima d’un cant