Adéu a un clàssic

Fernando Fernández, un dels artífexs del boom que el còmic va viure a començaments dels vuitanta –un cert miratge amb aparença d'edat d'or amb revistes destacades com ara Totem, 1984, Comix Internacional, El Víbora i Cimoc– va morir ahir a la matinada a Barcelona, la ciutat on havia nascut. Fernández era dibuixant, il·lustrador i pintor. Tenia 70 anys i des de feia temps estava malalt.

Nascut el 7 de febrer del 1940, Fernández va formar part de la renovació estètica i narrativa de la historieta espanyola que –influïts pels nous corrents artístics de l'Europa pop dels anys seixanta– van dur a terme altres companys de generació com ara Luis García i el també desaparegut Enric Sió, amb la intenció d'atorgar una certa densitat intel·lectual i conceptual a una disciplina que a l'Estat s'havia relegat a l'evasió infantil.

Fernández, però, també va conrear sovint el còmic de gènere; com tants altres dibuixants del país, als anys setanta va treballar per al mercat nord-americà a través de la influent editorial Warren Publishing, mitjançant l'agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas. Així, Fernández va col·laborar en les conegudes revistes de terror Vampirella i Eerie, i el 1975 va guanyar un premi Warren al millor dibuixant i guionista per la història Goodbye my love, goobye. Prèviament, també havia il·lustrar historietes bèl·liques i romàntiques per al mercat britànic, i entre el 1970 i el 1973 va publicar al Diario de Barcelona la tira còmica La mosca.

Les seves obres més recordades són Zora y los hibernautas, historieta de ciència-ficció publicada el 1980 a1984, i Drácula, adaptació de la novel·la de Bram Stoker publicada el 1982 a Creepy; totes dues destaquen per l'ambició pictòrica que sempre va caracteritzar les seves vinyetes i han estat recentment recuperades per l'editorial Glénat, en la seva tasca de reivindicació dels clàssics.

Altres treballs seus són Círculos, Firmado por: Isaac Asimov, La leyenda de las cuatro sombras –amb guió de Carlos Trillo– i Lucky Star. A més, a mitjan anys vuitanta, va fundar un Taller de Còmic i Il·lustració d'efímera vida amb els seus col·legues Manfred Sommer i Leopoldo Sánchez.

El 1989, coincidint amb el declivi de les revistes mensuals de còmics per a adults que durant la dècada havien saturat el quiosc –i a causa també de problemes de salut– va decidir abandonar la historieta per dedicar-se a la pintura figurativa, especialment el retrat.