El corrosiu encant de la burgesia

Philippe Claudel (Nancy, 1962) és un dels narradors francesos més importants de l’actualitat, amb setze títols publicats, com ara Ànimes grises, La neta del senyor Linh, L’arxipèlag del gos i L’informe Brodeck. Però també ha estat director i guionista de cinema i de televisió. Potser per això ha estat capaç de millorar El discreto encanto de la burguesía –film amb què Luis Buñuel va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula estrangera el 1972– amb un llibre provocador, lúcid, divertit i escrit amb una tècnica impecable: Inhumanos, publicat per Bunker Books amb traducció al castellà de Mercedes Pacheco.

Inhumanos són 25 relats amb unes connexions de personatges que permeten definir l’obra de novel·la. Poc importa l’etiqueta. El que sí que té valor és la capacitat de Claudel per atrapar el lector, o un determinat lector, amb un llibre que funciona a base de fuetades agredolces, políticament incorrectes, estimulants, sorprenents, elegants i alhora excessives, amb un humor de calibre variat que, tard o d’hora, t’encerta el cor, el cervell, l’estómac.

Són capítols (o relats) breus, de tres o quatre pàgines, amb el text tot seguit, frases breus, seques, diàlegs inclosos, ritme constant, com ara els jocs d’interpretacions, de vegades subtils, altres explosius. En els diàlegs, en el text, no hi ha ni un sol dels signes d’interrogació que tocaria. Fa l’efecte que Claudel no té cap dubte; s’ho ha passat bé en escriure, com ell mateix assegura, “un dels llibres més importants” de la seva carrera. Tot i el plantejament tècnic agosarat, el text no només funciona, sotmet, empeny a llegir-ne un més, un més...

I arribem al contingut. Philippe Claudel fa un retrat corrosiu de la burgesia actual, avorrida de tot, distant, superficial. “Els meus llibres neixen de l’observació de la realitat, de la vida, de les dones i els homes que conec, de la situació actual del món. Em considero una mena de sismògraf: només transcric els tremolors; no els de la Terra, sinó el dels éssers que l’habiten. Les seves pertorbacions, les seves pors, els seus desitjos i les seves fantasies.”

L’humor negríssim, les referències sexuals constants i la fredor ambiental permeten a l’autor parlar d’immigració, educació dels fills, vellesa, tradicions, art, matrimoni, empresa... a través de trames no aptes per a tots els gustos, amb molts elements surrealistes, com alguns contes de Pere Calders, però amb una mala llet i un estil que t’obliguen a deixar l’exemplar sovint per aplaudir amb ganes.

Avui, a les 19 h, Claudel presentarà Inhumanos i conversarà a l’Institut Francès de Barcelona amb el periodista Xavi Ayén.