Didascàlia estrena avui ‘Despertar’ a Banyoles

“Volem parlar de la pandèmia. Volem parlar de la pandèmia sense parlar-ne. Per ser exactes: volem parlar de la postpandèmia sense parlar de la pandèmia.” Així presenta Didascàlia Companyia de Teatre el seu nou projecte, Despertar, una adaptació de l’obra Awakenings, del cèlebre neuròleg britànic Oliver Sacks, escrita i dirigida per Jordi Sala Lleal. Sílvia Escuder, Mireia vallès, Manel Sans, Isabel Boix i Jordi Subirà són els cinc intèrprets d’aquest muntatge, que s’estrena avui al Teatre Municipal de Banyoles , on se’n faran dues representacions més aquest cap de setmana: avui i demà a les 20 h i diumenge a les 19 h (15 euros). La setmana vinent, Despertar també arribarà a La Planeta de Girona, els dies 28 i 29.

Awakenings (1973) ha tingut diverses adaptacions, tant en el món del teatre com en el de l’òpera, la dansa i el cinema documental i de ficció: la pel·lícula aquí coneguda com Despertares (1990), que va dirigir Penny Marshall i van protagonitzar Robert De Niro i Robin Williams, va ser un notable èxit de públic i va aspirar a tres Oscar. Awakenings narra la història real de com, el 1969, un metge va descobrir els efectes benèfics temporals d’una nova droga experimental sobre uns malalts que van sobreviure a la pandèmia d’encefalitis letàrgica en els anys vint i que havien quedat en estat catatònic durant dècades. I amb el tractament es van despertar durant uns mesos. “Després, però, els efectes secundaris de la droga i les complicacions comencen a esdevenir intolerables.”

Despertar és el quart muntatge de Didascàlia, després de Despulla’t, germana (2004), Interior amb intrusa (2007) –tots dos amb autoria de Jordi Sala Lleal– i, després d’una llarga pausa, Obra Completa (2019), amb dramatúrgia de Sala a partir d’un text de Donald Margulies. Didascàlia remarca que el seu espectacle “és una dramatització rigorosa i alhora creativa” d’Awakenings, en què les tres actrius i els dos actors donen vida a Sacks i altres quatre metges i metgesses, però també a una dotzena de malalts i a uns quants personatges secundaris més, amb constants desdoblaments, excepte en el cas de Manel Sans, que només interpreta el personatge central de Sacks. El resultat és un drama commovedor que “obliga a reflexionar sobre la vida, la plenitud, la malaltia i la naturalesa de la condició humana”.