Brittany, tot cor

Qui vingui amb la cantarella que el rock ha mort i ja no queda ningú amb fusta de clàssic, podria haver-se passejat ahir pel Fòrum en la penúltima jornada del gegantesc, a vegades fins i tot desmesurat, Primavera Sound d’enguany i parar l’orella als concerts de, per exemple, Brittany Howard i Courtney Barnett. Dues propostes que es van poder gaudir sense les incomoditats dels dos caps de cartell d’ahir –la neozelandesa Lorde i els novaiorquesos The Strokes, refets del cas de covid que va dur-los a suspendre el concert que havien d’haver ofert en el festival el cap de setmana passat– però que van tornar a posar en relleu les perles que, malgrat les coincidències quant a horaris i les excursions plenes d’obstacles que significa moure’s pel Fòrum a determinades hores de la nit, continua amagant la graella del festival, nodrida, ahir, de 76 concerts en 14 escenaris diferents.

Brittanny Howard havia vingut a Barcelona en dues ocasions, totes dues al capdavant del grup Alabama Shakes: l’any 2013 a l’Apolo, quan no feia ni dos anys que havia deixat el seu lloc de funcionària del servei de Correus als EUA per dedicar-se en cos i ànima al que llavors s’assenyalava com la gran esperança mundial en qüestions de soul, blues i garatge, i tres anys després al Cruïlla, quan ja eren tota una atracció en festivals. Sense el nom, aquesta vegada, d’Alabama Shakes però sí amb alguns dels seus músics, Howard va comparèixer ahir a un dels dos escenaris més grans del Fòrum amb un septet capaç de captar els mils detalls de les músiques negres i proclamant la revolució de l’amor. Enceses interpretacions de Jaime, el brillant disc amb el qual va debutar en solitari abans de la pandèmia, i lluïdes versions: dues del Maggot Brain de Funkadelic (Hit it and Quit It, amb què va començar, i You and your folks, me and my folks, que s’afegeixen al Can you get to that que fa uns dies cantava Mavis Staples), (Your love keeps lifting me) Higher and higher, de Jackie Wilson, i Revolution, de Nina Simone. Groove inigualable i un carisma excepcional. Un senyor concert.

Coincidint amb ella durant uns minuts, Courtney Barnett, australiana, estrenava una gira que, entre d’altres llocs, la durà a obrir el concert dels Rolling Stones al Hyde Park. Tan convincent com en les seves dues anteriors visites al Primavera Sound (comença a ser imprescindible, però, veure-la actuar en una sala a la ciutat), va invocar Patti Smith i el fantasma de Lou Reed amb un fraseig exquisit, una espontaneïtat que enamora i una manera de tocar la guitarra, sense pua, d’allò més personal. Tenia disc per presentar –Things take time, take time– però quan va recórrer als temes del seu disc de debut, Sometimes I sit and think, and sometimes I just sit (2015) va fer bullir l’olla uns quants graus.

El Primavera Sound tancarà avui sis dies d’activitat al Fòrum amb un més que segur rècord de públic i el concert de retorn d’Antònia Font.