Cinema

Ha mort el director de cinema Wolfgang Petersen

El director alemany Wolfgang Petersen va morir divendres passat, als 81 anys d’edat, d’un càncer de pàncrees, segons han informat Deadline i Variety.

Petersen va dirigir pel·lícules tan taquilleres com La historia interminable, En la línia de fuego (amb Clint Eastwood), Air Force One (amb Harrison Ford), La tormenta perfecta (amb George Clooney), Troya (amb Brad Pitt), Estallido (amb Dustin Hofman), Poseidon i, entre d’altres, El submarí, que va ser nominada a sis Oscars. Al final no en va guanyar cap, al llarg de la seva carrera.

En les dècades de 1960 i 1970 va començar dirigint telefilms a Alemanya, fins que va fer el salt a Hollywood el 1981 gràcies a El submarí. Sempre va mirar de sumar comercialitat amb qualitat. També va ser director i guionista de renom.

Va morir acompanyat de la seva segona esposa, Maria Antoniette, de 51 anys, amb qui es va casar el 1978. Anteriorment havia estat casat amb l’actriu Ursula Sieg.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Crítica
música

Incògnites del Misteri

Cultura

Mor C.J Sansom, escriptor escocès de novel·les de suspens

art

L’entrada al Museu Picasso de Barcelona serà gratis tots els dijous, divendres i dissabtes al vespre

barcelona
sant jordi

Per Sant Jordi es van vendre dos milions de llibres

Barcelona
circ

Les Nits de Circ inclouran cintes aèries a 8 metres del terra i forçuts de Mongòlia

roses
homenatge

Teresa Rovira i el centenari de la ‘Revista de Catalunya’

Barcelona
música

Pat Metheny i Kamasi Washington, al Festival de Jazz de Barcelona

barcelona
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua