Deia el llibreter Kike García de la Riba, en presentar l’acte de lliurament dels premis del Còmic Barcelona el passat divendres: “Còmic és allò que es troba en un racó en una llibreria per sota les lleixes en què es col·loquen els volums de manga.” Ironitzava d’aquesta manera amb la diferència d’impacte que té actualment la historieta feta o inspirada en el Japó en relació a la resta de narrativa dibuixada aixoplugada sota el genèric de còmic.

Vol dir aquesta ironia que el manga ha liquidat la resta de narrativa dibuixada? A gran trets, si comparem Còmic Barcelona amb Manga Barcelona, dos grans salons organitzats per Ficomic, ens adonem que, generacionalment, representen dos universos diferents. El manga és la lectura preferida de la majoria de lectors de nova volada. Això es tradueix en el fet que, mentre que el Còmic Barcelona s’ha quedat al recinte de Montjuïc amb una durada de tres dies, el Manga Barcelona, amb quatre dies de celebració, es va traslladar, la passada edició, al recinte de la Fira a l’Hospitalet, amb molts metres quadrats.

Vol dir això que el còmic ha quedat ofegat pel manga? Res més lluny de la realitat. Una volta aquest dies pel recinte de Còmic Barcelona mostra la vitalitat d’allò que no és la influència japonesa. O, si més no, que hi ha una convivència intergeneracional. Hi ha un nou públic jove que pot conviure perfectament entre els dos universos. No oblidem que el món dels superherois captiva especialment el més menuts. En aquest sentit, tot i que no guanya la batalla al manga, el còmic té perspectives de futur.

No hem de deixar de banda tampoc la gran vitalitat de la novel·la gràfica. Aquest dies, hem vist cues perquè el mallorquí Bartolomé Seguí signés el seu retrat generacional Boomers i Alfons Font retrobant-se amb el seu públic amb Aloma, una obra inèdita en el mercat estatal. També autors internacionals com ara la coreana Keum Suk Gendri Kim Kendry i els italians Zerocalcare i Igort, que en la darrera obra tracta el tema de la guerra d’Ucraïna, han donat lluentor al saló.

Superherois, novel·la gràfica, còmic històric, ciència-ficció i humor continuen sent registres que conviuen en el còmic. Pel que fa al català, l’editorial Finestres ha estat present amb un catàleg en llengua catalana que comença a fer patxoca, amb obres plenament contemporànies. Així, també s’ha presentat la revista Forn de guix, que introdueix el català en l’inèdit terreny de les publicacions de còmic experimental.

S’ha pogut assistir a debats sobre l’encabiment dels còmics als museus i de com afectarà la intel·ligència artificial la creació de còmics. I també s’ha pogut passejar pel Carreró dels artistes, on es podia contemplar l’emergència del còmic i també com molts autors trien l’autoedició com a forma de canalitzar el treball. Tot plegat sumat a mil propostes més del Còmic Barcelona, que avui tanca portes, fa pensar en la vitalitat i llarga vida del còmic.