"Hem de veure el món com una vasta nació plural"

A cavall entre Orient i Occident, entre el Líban natal i la França d'adopció, Amin Maalouf, que acaba de complir 60 anys, mira la societat global ficant-se en la pell dels "països del sud", del malesar arabomusulmà, però sense fer victimisme. Un món desajustat (La Campana / Alianza) és un assaig per a l'esperança, sense bons ni dolents. Maalouf creu, per exemple, que malgrat tots els malgrats, els EUA poden arribar a liderar un món millor. I no fa fàstics del Vaticà.

El seu és un optimisme de la voluntat?
Sí [riu].

Ni ideologies de la solidaritat, ni religions salvadores, ni identitats rígides. Quin és el camí per ajustar el món?
No hi ha un sol camí. Vivim una nova època. Tenim costums arrelats que no serveixen, però que segueixen sent molt eficaces. Hem de concebre i veure el món com una vasta nació plural.

Tothom sempre ha pensat que viu una època diferent.
És veritat, però sens dubte avui hi ha una acceleració tecnològica que afecta la nostra manera de funcionar, els nostres mecanismes mentals. La caiguda del comunisme, per exemple, en lloc de trigar decennis va arribar i es va fer molt de cop. El desenvolupament econòmic de països del sud, com ara la Xina, que es creia que trigaria generacions, s'ha fet a una velocitat fulgurant. La medicina ha avançat més en 30 o 40 anys que mai en la història. Avui una persona viu tant que viu vides diferents. Hi ha una vella dita oriental: De la memòria de les roses mai s'ha vist morir un jardiner. Ara les roses viuen molt temps i veuen morir els jardiners.

Però no estem en un món ni de roses ni de flors i violes.
Davant el món em trobo tan fascinat com profundament preocupat. Em passo més de deu hores al dia davant pantalles per aprendre, llegir, comunicar-me. Això és fascinant. El progrés de la ciència també. Centenars de milions de persones tenen accés al benestar i al consum, però no gestionem bé les conseqüències que això comporta, tant del punt de vista dels recursos naturals com en relació a la cultura. A causa de la revolució comunicacional, totes les cultures tenen el sentiment que estan amenaçades.

Què ha de fer la cultura catalana, en minoria al propi país i no reconeguda de forma oficial a Europa?
Jo vinc d'una minoria dins un país de minories, el Líban. Formo part d'un 5 o 6% de la població, una comunitat que, a més, només existeix en aquesta part del món. Però és que avui el món, tot el món, està format per minories. Alguns ens en adonem i d'altres no. Tothom creu que la seva cultura està amenaçada, i penso que realment és així. Simplificant, o bé anem cap a un món on tots siguem semblants però desiguals, o cap a un món on tots siguem iguals però diferents. La segona és l'opció bona, el camí de la saviesa: l'afirmació de la igualtat de dignitat per a totes les cultures, i d'igualtat de l'home.

Vostè dóna molta importància a les llengües.
És fonamental. Vaig dirigir un grup de reflexió per encàrrec de la Comissió Europea i vam arribar a la conclusió que tot europeu hauria de saber la seva llengua identitària i aprendre'n dues més: la llengua personal adoptiva, que s'hauria d'estudiar a fons i podria ser una d'europea o d'internacional (xinès, àrab, japonès...), i l'anglès de tercera.

L'aposta per la llengua és l'aposta per la cultura.
No podem acontentar-nos sols amb el consum material. Perquè el planeta és limitat i entendre l'altre és vital. Tots som l'altre per algú altre. Hem de desenvolupar la satisfacció del coneixement, que és il·limitat. Hem d'omplir els anys de vida amb la cultura: la lectura -la intimitat d'un poble és la seva literatura-, el teatre... No és un luxe, és l'essència de la nostra civilització.

Aquest ànim d'anar a fons el porta a contradir tabús de l'esquerra quan parla dels EUA, el Papa...
Acabo de fer 60 anys. Ja no em toca dir el que la gent espera. La institució papal, encara que hagi anat contra les tendències progressistes al llarg de la història, ha desenvolupat un paper progressista inconscient. Primer, com a contrapès als poders polítics, limitant l'arbitrarietat reial. Segon, impedint que s'abusés de la religió. I tercer, encara que hagi retardat les evolucions de la societat, un cop accepta alguna cosa, impedeix de tornar enrere. Al món àrab, sense papat, les coses han anat d'una altra manera. Pel que fa als EUA, el llibre es profundament crític amb la seva política, però molts dels avenços del món actual vénen d'ells. Amèrica no és una potència enemiga, forma part de la nostra civilització global. I Obama , que té uns orígens barrejats, té una visió nova del món.