Epidèmia vegetal

Una planta d'eucaliptus ja no és el mateix després de llegir l'última novel·la de Marc Pastor, que planteja una atractiva aventura de ciència-ficció amb la ciutat de Barcelona com a escenari. “Estem acostumats a històries sobre supervivència postapocalíptica, però jo m'he situat dues setmanes abans, perquè ningú pensa que demà s'acabarà el món”, indica l'autor. L'any de la plaga (La Magrana / RBA) és un relat angoixant protagonitzat per Víctor Negro, un treballador social a la trentena que fa poc ha trencat amb la seva parella. L'estiu és especialment sufocant a Barcelona i ja fa dies que el Víctor pateix migranya. La cosa es comença a tòrcer quan alguns dels ancians dels quals té cura moren en estranyes circumstàncies. Poc a poc, comencen a passar coses inexplicables, hi ha persones que tenen actituds anormals, i les notícies internacionals contribueixen a fomentar un clima d'intranquil·litat. En Víctor sospita dels efectes d'una planta d'eucaliptus que s'ha posat de moda i tothom té a casa.

Marc Pastor, de 33 anys, cinèfil i amant del còmic, tenia al cap aquesta història des de ben petit, quan va quedar captivat per la pel·lícula La invasión de los ultracuerpos (Philip Kaufman, 1978). Ja li rondava quan escrivia La mala dona, la seva anterior novel·la, amb què també es va situar a Barcelona, a principi de segle, amb un relat de tints fantàstics protagonitzat per una vampiressa que segrestava criatures. En L'any de la plaga, la situació és l'absoluta quotidianitat d'un estiu xafogós a la ciutat. “La irrupció de l'element fantàstic es va filtrant poc a poc, i fa més por que passi en la normalitat de la vida diària, perquè el lector ho reconeix tot”. I Pastor té clar que si Stephen King ho fa a Maine, Barcelona també pot servir per a aquest tipus de narrativa. “M'encanta Barcelona, és una ciutat literària de primer ordre”, apunta Pastor, que situa la trama en barris com el Carmel, Vallcarca i Nou Barris. Els carrers són els reals, i també alguns bars, fins i tot persones concretes. Admet, és clar, que hi ha projeccions personals en els personatges. Però no s'identifica necessàriament amb el protagonista, Víctor Negro, que condueix la novel·la en primera persona, de manera que el lector coneix el que va succeint a mesura que el protagonista se n'assabenta i ho experimenta. Per a Pastor, la realitat quotidiana –un noi amb una feina normal, que pateix desamor, que va al cine o pren copes– és el “vincle emocional” amb el lector, que es creu l'escenari, i és aleshores quan hi comença a inserir els components de ciència-ficció. El lector hi trobarà molt de sarcasme, una mirada irònica, molt esquitxada per referents audiovisuals, musicals i literaris de la generació dels setanta. Però a mesura que s'endinsi en la novel·la creixerà la incertesa, la mateixa que viu Víctor Negro. “Volia captar un estat de paranoia, fins al punt que ningú confia en ningú”, replica l'escriptor. I és en aquest moment quan la novel·la esdevé vibrant i ja no es pot abandonar, amb alguna escena de terror que l'autor confessa que va escriure a partir d'un somni.

A banda del film d'on sorgeix la idea, Pastor situa entre els seus referents Sóc llegenda, de Richard Matheson, i Els lladres de cossos, de Jack Finney. L'autor reivindica un estil poc freqüent en la narrativa catalana. “Jo trobo a faltar aquest tipus de novel·les, i crec que sí que hi ha públic per llegir aquest gènere”, apunta.