Rampell continu
Cascai fa avui l'estrena oficial de la peça d'humor visual ‘Zirocco', un solo de Marcel Tomàs, a l'Auditori de La Mercè
Marcel Tomàs barreja diverses tècniques en un espectacle en què l'ingredient bàsic és l'humor
El gironí Marcel Tomàs és, sense dubte, un dels millors actors d'humor gestual del país i un dels creadors més interessants del gènere. Ell i Susanna Lloret són l'ànima de Cascai, triangle que es tanca amb el dissenyador, tècnic i creador de l'espai sonor, Albert Mosoll. La darrera creació de Cascai és Zirocco, un espectacle d'humor gestual, amb una moderada ració de text, que barreja també música i videoprojeccions, i que han anat construint des de principis d'any a base d'anar-lo polint, rodant i millorant en un bon grapat d'escenaris diversos, des de sales convencionals, a bars i cafès, fins arribar a aquest punt. De fet, Zirocco va iniciar la seva llarga trajectòria de preestrena el mes de març en un festival a Tunis. Posteriorment, amb una versió adaptada de Zirocco, Cascai va guanyar el premi al millor espectacle del Circuit de Cafè-Teatre de València, i va ser el segon espectacle més votat en el premi del públic Coup de Foudre del festival Les Estivales, de Perpinyà.
La fórmula és, aparentment, la mateixa que a Cascai, després XXS, és a dir, Tomàs sol a escena representant un munt de situacions. Segons l'actor, la diferència rau en què a XXS la tècnica del mim era predominant, mentre que aquest espectacle és, en aquest sentit, més variat: “Té un caràcter més multidisciplinari, canto, ballo, hi ha objectes... En aquell espectacle hi havia un personatge, en aquest, sóc un humorista que fa números, entro i surto contínuament, i tinc més llibertat per improvisar, no estic condicionat per una història concreta”. Tomàs explica que no hi ha un fil argumental, malgrat que apareix un personatge obsessionat amb el temps, angoixat, i que, més que mostrar, el que fa és suggerir, apel·lant a la imaginació del públic. Zirocco s'anuncia com un espectacle de ritme trepidant: “No inventem res de nou –explica Susanna Lloret, cocreadora i codirectora de l'espectacle–, tenim referents com Chaplin, Slava Polunin, Patrice Thibaud, Deschamps, però mirem de portar-los al nostre terreny, essent molt perfeccionistes en la tècnica, tenint molta cura del producte, experimentant molt, fent força prèvies, i crec que el més important és la velocitat d'execució, per tal de tenir enganxat el públic, perquè treballem per a una generació que ha crescut amb les noves tecnologies, en què el ritme de consum és més ràpid, i valoren la rapidesa i l'espontaneïtat”. Si un siroco, en argot, és un rampell inesperat, aquest Zirocco és un rampell continu, protagonitzat per un entranyable pallasso modern.
