Central Park a l'Apolo

El director Daniel Anglès va veure fa poc Hair en un muntatge a Central Park, a Nova York. Al seu costat, una dona d'uns 60 anys, no deixava de plorar. A la mitja part, no es va poder estar de preguntar-li què li passava. Li va explicar la dona que feia 40 anys ja havia vist aquest musical pacifista mentre un amic seu es jugava la vida al Vietnam. “Ara tinc un nebot a l'Iraq”, va aclarir l'espectadora anònima. Hair farà una estada de cinc mesos a l'Apolo, dos mesos més del que inicialment havien previst. De l'escenari s'enretiraran cametes i bambolines per deixar ben despullada l'escena, integrant els músics a l'escenari i els tècnics com uns membres més de la tribu. L'obra, de dues hores i mitja de durada, arrenca aquest dimecres al Teatre Apolo.

Musical de pau, amor i flors, mostra una dramatúrgia prou coral, en què la tribu de hippies reacciona davant el dubte d'un d'ells d'anar a la guerra del Vietnam. Pel director, davant d'una crisi que ho refreda tot, “l'optimisme ara és imprescindible”. A Hair es reclama que “tothom té capacitat per canviar les coses”. Anglès, un director que ha fet de resident en els productes de Stage a Barcelona (Mamma mia i La Bella y la bestia) i que forma part del pinyol d'El Musical Més Petit amb Sergi Cuenca (que també és el director musical de Hair), entre d'altres, assegura que tots els musicals de gran format tenen un secret per guanyar-se el favor del públic. Habitualment, es tracta d'un element espectacular que apareix de manera sorprenent. No és el cas de Hair, “la seva arma secreta és la mateixa companyia”, remarca. Anglès està molt satisfet del treball amb un càsting prometedor (Julia Möller, Momo Cortés, Jordi Coll, Òskar Kapoya, Damaris Martínez, Elena Fortuny i Xavi Duch, entre d'altres) que aconsegueixen fer vibrar el públic durant els assaigs. Amb el repartiment, de fet, s'ha procurat trobar uns artistes que no es limitin a una faceta (cantar, ballar, dir text). La coreògrafa Esther Luengo ha fet un treball fi perquè tothom balli amb una sensació d'espontaneïtat. Només una restricció de coherència: no permetre cap estil de dansa posterior a l'època.

El musical té un pressupost de 2,2 milions d'euros, una xifra considerable en temps de crisi. Les entrades ballen dels 27 als 58 euros per a cada espectador. La peça s'estrena a Barcelona, i posteriorment farà gira per les principals capitals estatals fins a fer una segona temporada al Coliseum de Madrid. Previsiblement, després d'una segona gira estatal, tornarà a Barcelona per acomiadar-se. El productor executiu, Joan Lluís Goas, remarca la seva “vella tradició d'estrenar” a Barcelona, tot i que sigui un producte en castellà, com ja va fer amb Grease o Spamalot, en contra de la tendència d'estrenar els grans musicals en castellà i posteriorment, fer temporada a Barcelona. De fet, Hair podria ser el primer dels musicals d'una productora que es planteja, en dos anys, tenir dos o tres musicals a la cartellera. El coproductor Ricardo Fernández Gil reconeix que aquest treball “és com el Barça dels musicals, i això que sóc del Real Madrid”. Una última prova: el seu fill de 15 anys coneixia algunes cançons (Aquarius, Good morning starshine o Let's the sunshine in) sense tenir referències de Hair.