Una carrera sense meta

“El Conservatori Superior de Dansa de l'Institut del Teatre imparteix, des del curs 2001/2002, estudis que permeten obtenir el títol superior de dansa, equivalent, a tots els efectes, al títol de llicenciat universitari. Aquesta formació superior s'estructura en dues especialitats: Pedagogia de la dansa i Coreografia i tècniques d'interpretació de la dansa, que diferencien les professions del sector educatiu i les del sector específic de la dansa com a professió escènica. L'especialitat de Pedagogia de la dansa s'orienta a la formació dels futurs docents, tant dels estudis de dansa com de les escoles de dansa no professionals”, anuncia el web oficial de l'Institut del Teatre. Gemma Calvet, llicenciada en pedagogia de la dansa, voldria accedir a impartir les assignatures del batxillerat artístic relacionades amb la dansa (Anatomia aplicada i Història de la música i de la dansa), però una llei del ministeri li ho impedeix. “És una situació kafkiana”, resumeix. Legalment els seus estudis estan reconeguts com a superiors, però, a la pràctica, no s'hi consideren.

L'Institut del Teatre també imparteix estudis en les especialitats d'Interpretació i direcció escènica, que permeten obtenir el títol superior en art dramàtic, equivalent, a tots els efectes, al de llicenciat universitari, estudis que haurien de permetre impartir la matèria d'Arts escèniques al batxillerat. Ara bé, aquesta assignatura només la poden impartir els qui presenten el graduat superior de llengua i literatura. La indefinició (el Ministeri d'Educació diu que els graduats en art dramàtic i dansa tenen prioritat per impartir el batxillerat artístic, però han oblidat de posar-los com a especialistes que poden donar aquesta matèria) pot venir determinada per la poca credibilitat que es donava a aquesta formació quan es va crear en el passat.

La tendència, però, pot canviar. Fa un mes, l'eurocomissària d'Educació, Androulla Vassiliou, va alertar l'Estat perquè té l'índex de fracàs escolar més elevat de la Unió Europea (un 32,1%, quan la mitjana europea és del 14,5). Vassiliou recomana que l'Estat eviti fer repetir cursos als alumnes i els animi a formació professional dissenyant estudis més atractius, amb esports i arts.

Tampoc es té a favor la sensibilitat del Departament d'Educació. I és que tampoc pot accedir a fer un màster de pedagogia un graduat superior en art dramàtic o dansa. Tot i que és estudi superior, no consta en el llistat d'especialitats que hi tenen accés. Pel que fa a l'especialitat de dansa, s'estranya Calvet: “Quina lògica té que hàgim de fer un màster de pedagogia quan ja hem fet 300 crèdits amb els nostres estudis?”. Tot i que fa un mes que aquest diari va demanar l'opinió del Departament d'Educació, aquest encara no ha donat una resposta.

Graduats superior en direcció escènica, mentrestant, han d'acontentar-se impartint teatre com a monitors d'activitats extraescolars. La finalitat de la carrera és prou galdosa: als espectacles de la cartellera s'hi accedeix per càsting i a les escoles els barren el pas. Tot i el seu interès, la carrera es revela com a innecessària.

El més alarmant del batxillerat artístic d'avui en dia és que el temari de les assignatures artístiques l'han redactat professors d'altres especialitats i això comporta temaris extremament curts i poc elaborats, “una piula, és una estafa pràcticament”. Així ho defineix el director general de l'Institut del Teatre, Jordi Font, que també s'ha adherit a aquesta denúncia junt amb altres institucions com ara l'associació de titulats superiors i les associacions professionals de dansa (APdC) i d'actors i directors de Catalunya (AADPC). Font, a més, denuncia aquest “intrusisme” i adverteix que és perillós que mestres de literatura s'atreveixin a impartir la tècnica de Stanislavski: “És de risc psicològic” per als alumnes. L'Institut del Teatre, una institució de prestigi que l'any 2013 celebrarà el seu centenari i que aquest mateix curs s'ha integrat al Pla Bolonya (té el mateix valor que qualsevol carrera a tot Europa), fa temps que exigeix que Educació corregeixi aquest buit. Els afectats impulsors de la plataforma es plantegen una carrera impossible, una lluita de David contra Goliat.