La signatura: tot un art

Ploma estilogràfica, llapis o bolígraf: l'instrument per escriure és l'eina bàsica de tot escriptor el dia de Sant Jordi. Un dels autors que ahir més va fer anar el canell (i a més l'esquerre) va ser Albert Espinosa, que signava els exemplars de la seva novel·la Si tu em dius vine ho deixo tot… però digue'm vine amb un simple bolígraf de tinta blava. Davant d'unes cues serpentejants, Espinosa només tenia temps per escriure el nom del destinatari i, de tant en tant, esbossava un dibuixet simpàtic. “Em fa il·lusió signar llibres per Sant Jordi, crec que és una jornada per divertir-se i trobar-se amb els lectors”. Molts li ofereixen regals, cartes i pinotxos. Ser dels més venuts? “No m'importa ser el primer, el quart o el cinquè, tot el que arribi em va bé”, somriu. Sant Jordi, a més, és una data assenyalada per a ell: “Va ser el dia que em van tallar la cama”, diu sense perdre el somriure.

Uns seients més enllà, el guanyador de Sant Jordi, Ramon Solsona estampa autògrafs a L'home de la maleta. Gat vell, Solsona porta un roller de tinta blava que llisca com una mala cosa. Amb un ritme més pausat, l'escriptor té temps de xerrar una estoneta amb els lectors. “M'ha vingut un senyor de Sants convençut que m'havia inspirat en el Tonet, un saxofonista de barri, es veu, per donar vida al protagonista de la novel·la!”. A la seva esquerra, Cristian Segura, premi Pla amb El cau del conill, s'estrena com a autor aquesta diada. A la una del migdia portava vuit signatures en el seu compte. “M'ho prenc com un estudi antropològic, observo i firmo poc”. Un pèl despistat, el seu company de taula li ha hagut de deixar un bolígraf de color indefinit. S'interessa per la vida del lector i intenta fer-li una picada d'ullet en quatre ratlles. “M'he trobat signant llibres a molta gent de l'elit barcelonina que retrato en el llibre, a molt pijo loco que em diu «es fabuloso»”.

Just al davant, a la parada de l'Illa Diagonal, una poeta proposa signatures visuals. Sí, sí. Es tracta del nou fenomen líric de masses: Joana Brabo, autora de Tu, tu, tothom. Més que bolígrafs, Brabo utilitza tota mena de tampons. Xifres, dibuixos, lletres: tot s'hi val per crear una signatura personalitzada. El seu poemari, Gritos gratis, inclou una pàgina amb una graella de rostres. Troba el que més s'assembla al lector en qüestió i li afegeix els cabells o algun altre detall. “Aquest és l'apartat dels tutututeros, aquells als quals sí que ha agradat el poema”.

A l'altra punta de Barcelona, les cues continuen fent xup-xup sota el sol. Aquest cop, Najat El Hachmi, que presenta La caçadora de cossos, ataca una signatura amb un bolígraf color coure i disseny ergonòmic que, mirat de més a prop, resulta que és un bolígraf de l'hotel Casa Fuster. Per a la Manoli, per al David, per a la Georgina... Alguns es retraten al seu costat fent el senyal de la victòria. El Hachmi alça les celles: “El meu primer Sant Jordi amb L'últim patriarca va ser molt intens i no em vaig adonar de res; en canvi, aquest m'ho prenc d'una manera més relaxada”. Amb el seu fill de deu anys voltant rere l'estand, en ple passeig de Gràcia, Najat rep la visita inesperada del catalanòfil Tilbert Stegmann que li duu un regal: una antologia de poesia catalana bilingüe alemany-català que acaba de treure, i fan intercanvi de dedicatòries.

El que no s'està de res és l'escriptor de moda, l'italià Federico Moccia, que firma sense parar, capcot, amb una ploma Montblanc a la mà. Unes safates reparteixen gorres: “Enamócciate!”. “Sant Jordi és una festa bellíssima, els espanyols han entès el que volia explicar en els meus llibres: que l'amor fa riure i plorar”. A la cua, una adolescent es tapa la boca amb un del seus volums. “S'ho ha llegit tot i ara està emocionadíssima d'aconseguir una signatura”, aclareix la mare. També amb una Montblanc i en el mateix estand del Portal de l'Àngel, Vicenç Villatoro conversa una lectora. Sobre la taula, Moon River, una obra emotiva de fort component autobiogràfic. “Amb aquesta novel·la es genera una relació especial amb el lector. Fins i tot m'han demanat que la dediqui a una persona malalta de càncer”. Curós, Villatoro cobreix la signatura amb paper secant... i és que això de les signatures és tot un art.