cultura

rades

les. grises

La resistència catalana de la ciència-ficció

Hi ha projectes que requereixen una bona dosi d'entusiasme personal per fructificar, i això ho sap bé l'escriptor Antoni Munné-Jordà, que, des de fa una pila d'anys, dirigeix la col·lecció de ciència-ficció de Pagès Editors, un estendard de resistència –i de constància– del gènere en llengua catalana. Fins avui, la sèrie suma ja 24 volums, amb un ventall prou representatiu de títols del gènere: des d'autors de referència com, per exemple, Robert Silverberg; clàssics com ara Jules Verne i el mateix Manuel de Pedrolo, i altres autors catalans contemporanis com ara Jordi Sierra i Fabra i Carme Torras, entre molts altres. El darrer llibre de la col·lecció és La febre de vapor, de Jordi Font-Agustí (Badalona, 1955), que va obtenir el XIII Premi de Narrativa de Ciència-ficció Manuel de Pedrolo de l'any passat. L'autor, que ja hi havia publicat Traficants de llegendes (Premi UPC 2003), situa aquest relat l'any 1914, quan és a punt d'esclatar la Primera Guerra Mundial. Un electricista català descobreix que a Montserrat brolla una aigua hipercalòrica amb propietats especials que pot revolucionar els usos industrials, amb la construcció de nous enginys que atrauen l'interès de les potències europees, mentre la Mancomunitat intenta guardar-ne el secret. Font-Agustí reinventa un breu període de tres anys, que utilitza per reflexionar sobre la crisi actual, a partir de les riqueses efímeres. L'aigua va beneficiar uns quants mentre va durar, com ara ha passat amb la construcció. “Res és per sempre”, conclou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.