Cine en línia a l'alça
Les xarxes socials entren
en joc en l'oferta de cinema per internet, cada cop més popular
“Ara, amb internet, les xarxes socials, Youtube, la televisió a la xarxa... pots consumir allò que vols i quan tu vols, i això és molt revolucionari, en el sentit consumista.” Carles Viñas, expert en noves tecnologies i joventut, valora així el canvi que està experimentant el consum audiovisual, i que afecta de ple les maneres de veure cinema. Comença un any nou i la distribució digital de pel·lícules es troba en plena expansió: es multipliquen els clients i han entrat en joc les xarxes socials.
Fa vuit mesos parlàvem en aquestes mateixes pàgines de les noves finestres del cinema: al tradicional consum en sales, televisió i DVD, i a les descàrregues il·legals, s'estava obrint una nova via de descàrrega i visionat en streaming legal. Un nou mercat que als Estats Units ja està molt consolidat (el portal Netflix ja té 25 milions d'abonats) i que aquí està prenent força: Wuaki.tv, per exemple, ja supera els 100.000 abonats. I, a tot això, cal afegir-hi un nou actor que pot tenir un paper important en aquest camp: les xarxes socials. Tuenti ha inaugurat fa poc un servei de lloguer de pel·lícules, i els portals de distribució digital estan arribant a acords amb altres xarxes socials.
Jacinto Roca, màxim responsable de Wuaki.tv, que ja té un catàleg de 2.000 títols, pensa: “L'experiència del primer any ens ha fet adonar que la distribució digital és una realitat, va més de pressa del que esperàvem.” Juan Carlos Tous, director de Filmin, un portal de distribució digital especialitzat en cinema independent amb un catàleg de 1.800 títols, afirma: “Estem creixent, cada dia hi ha més abonats, més visites, demanda d'informació...”
La novetat més recent en el camp de la distribució digital és la creació d'un servei de lloguer de pel·lícules en línia per part de Tuenti, sense intermediaris. Des d'aquesta xarxa social, Héctor José Luengo destaca d'aquesta nova oferta “el component social” que pot oferir, i posa com a exemple: “En una xarxa social, l'usuari pot xatejar mentre visualitza el vídeo o deixar un comentari al tauler de cada pel·lícula expressant la seva opinió i veure la d'altres usuaris. Així, si vol, pot convertir l'experiència de veure una pel·lícula en alguna cosa proactiva.”
De moment, però, la major part de la distribució digital de continguts a l'Estat espanyol és a través de portals com ara Wuaki.tv, Filmin, Filmotech, Cineclick i Itunes. Jacinto Roca, de Wuaki.tv, explica: “Els nostres clients han descobert, entre cometes, una nova manera de veure la televisió en què el client decideix què vol veure i quan, i això és una revolució. I Waki.tv lidera aquesta revolució en el mercat espanyol.”
Des de Filmin, Juan Carlos Tous opina: “Estem al principi. Veurem nous portals d'internet, veurem que les pel·lícules hi arriben amb menys temps després de passar pel cinema, i veurem com l'hàbit de consumir cinema per internet comença a ser habitual, gràcies en part als televisors connectats a internet. Però respecte als Estats Units i a Europa, aquí només és un mercat incipient.” Carles Viñas, expert en noves tecnologies, dóna una explicació més general de la revolució que s'està produint en el consum de continguts digitals. “Hi ha diversos conceptes a tenir en compte amb tot això: la reducció de costos, la democratització –entre cometes– de la generació de continguts culturals i la immediatesa. Aquesta implica també que et coneguin, que si vols trobar una pel·lícula sàpigues on fer-ho, i aquí és on entren les grans plataformes que aglutinen molts continguts, són un vehicle per trobar el contingut que tu requereixes.”
Difusió viral
Aquests canvis també afecten les formes de difusió dels continguts, explica Carles Viñas: “L'altra cara de la moneda és que, amb aquestes plataformes que gestionen tots els continguts que tu vulguis, hi ha un altre concepte en la comunicació 2.0 que és la viralitat: la difusió que es fa a través de les xarxes no és una piràmide jerarquitzada, sinó un núvol de mosquits, no hi ha una línia jeràrquica de distribució d'un contingut, sinó que jo penjo un contingut, i a través de la viralitat, per diverses xarxes, arriba a un impacte més gran. Per exemple, de la pel·lícula sobre la crisi Interferències, la distribució que se n'ha fet ha estat per Twitter i per internet, a través de les etiquetes ha estat trending topic (tema del dia) català durant diverses setmanes.”
La complexitat i els ràpids canvis tecnològics i del consum fan inabastable el tema de la distribució digital en aquest espai. Apuntarem només alguns aspectes clau. D'una banda, les xarxes socials esmentades abans. Juan Alía, director de Filmotech, un portal de cinema espanyol i iberoamericà creat per Egeda, amb un catàleg de 1.100 títols, creu: “Són un aliat important, una font d'usuaris. Avui en dia, gairebé tots estem en alguna xarxa social, i el futur de l'audiovisual va per aquí, que tothom pugui interactuar i ajudi a donar a conèixer el producte.” Jacinto Roca, de Wuaki, creu: “Les xarxes socials no són una competència, sinó clients per a nosaltres. Tenim un pacte amb Facebook i això ens permet accedir a nous usuaris. En aquest sentit, és més un aliat que una amenaça.”
La descàrrega il·legal de pel·lícules és un obstacle al seu creixement: “Estem lluitant contra un competidor com és la pirateria, que ofereix el producte de manera gratuïta. Malgrat tot, es veu futur.”En general, hi ha decepció amb el retard en el desplegament de la llei Sinde, però coincidència a afirmar que la clau és oferir un bon servei que faci que la gent prefereixi el consum legal a la pirateria. “Jo pagaria un euro per veure una pel·lícula d'alta qualitat per internet, sense que es pengi i amb qualitat de so o imatge? –pregunta Carles Viñas–. Molta gent sí que ho faria, com abans pagava al videoclub. Al final, aquests portals de distribució digitals són com videoclubs.”
Juan Carlos Tous, de Filmin, preveu un escenari en què conviuran diferents finestres de consum: “Al final conviuran totes les formes diferents de distribució, i serà l'usuari qui decidirà quan, com i on veurà una pel·lícula. Hi ha pel·lícules que potser voldrà veure al cinema perquè són un gran espectacle, per altres esperarà més, i les veurà en DVD o per internet... Hi haurà finestres per a cada producte, però no han de ser fixes ni inamovibles.”
El televisor intel·ligent guanya terreny
Una ullada al consum d'aparells audiovisuals domèstics ajuda a entendre el nou escenari que s'obre al davant, i explica la velocitat amb què creixen els nous portals de distribució digital. Ibán Paternostre, responsable del departament de productes tècnics i imatge de la Fnac La Maquinista, explica que hi ha una substitució progressiva dels televisors tradicionals pels televisors intel·ligents (amb internet incorporat) o smart TV, com els anomena alguna marca. “Una persona que té un televisor que s'ha comprat fa poc –diu Ibán Paternostre–, no se'l canviarà només per això. El que sí que és veritat és que la gent que vol canviar el televisor i ve a comprar-ne un, hi està bastant interessada. Realment la gent s'ho agafa amb entusiasme. L'any anterior hi va haver la revolució del 3D i aquest darrer any la gent s'ha interessat molt en l'smart TV. Hi ha una substitució dels televisors que hi ha ara per televisors d'aquesta nova gamma, amb aquestes prestacions.”
Això no vol dir que substitueixin els ordinadors. “No és el mateix, no es pot comparar. Té les seves utilitats, és molt pràctic llogar pel·lícules o tenir l'Skype al televisor, però no crec que competeixi amb les possibilitats d'un ordinador, si realment has de fer recerques més complexes, obrir més pàgines... t'anirà millor l'ordinador.”
Un televisor de gamma mitjana alta de 40 polzades, amb un preu a partir dels 800 euros, ja incorpora 3D i connexió a internet amb diverses aplicacions. “Els televisors smart permeten crear una xarxa a casa –afegeix el responsable de la Fnac La Maquinista– i tenir accés a tots els arxius que tinguis, siguin del mòbil, l'ordinador... sense cables. Permeten integrar a la tele tot el que sigui multimèdia de la casa. La gran idea de l'smart, a part de les aplicacions i el videoclub, és poder tenir tots els aparells com si fossin un de sol.”