cultura

Llibre il·lustrat

Àngel Burgas & Ignasi Blanch

Muac!

Àlbum simpàtic i enginyós, aquest que ens ofereixen Olmos i Aceituno de la mà de Lumen. Àlbum distret, farcit d'anècdotes inventades, ple de referències a clàssics de la literatura i a l'imaginari del romanticisme, entès aquest no només com l'àmbit de l'amor i el bé, sinó també de l'horror i del mal.

A través d'una presentació elegant, tapa dura i format proper al quadrat, ens posem a llegir-lo i a mirar-lo i trobem mil motius per aturar els ulls, mil afegits al text principal (peus de pàgina, observacions, anecdotaris). El text principal, d'altra banda, adopta mil i una variacions: un poema, una simulació de text enciclopèdic, un joc de l'oca, un prospecte, un test, una recepta de cuina, un diccionari, un manual d'instruccions, una biografia fictícia...

Un llibre sobre el bes i el fet de besar (o no fer-ho, o de besar malament), sobre els millors besos de la història (els més llargs, els més innocents, els que salven d'encanteris); també sobre els besos mariners, els somiadors. Els llavis que besen, el monstre que els roba; els besos que curen i els que emmalalteixen. Olmos, en paral·lel, confecciona una il·lustració pictòrica principal per pàgina i la complementa amb altres de secundàries, amb algun dibuix de línia, amb algun pictograma. Sempre hem pensat, i aquí ho refermem, que l'il·lustrador destaca en les imatges crues, fosques i negres per damunt de les amables, clares i coloristes, reconeixent, però, que és boníssim en el treball de la il·luminació.

La llibertat de combinar formes

Ens pertorba quan éssers ferotges i fantasiosos comparteixen paisatge amb escenes reals i quotidianes. Les seves formes són volumètriques, pesants i orgàniques i alhora tenen un deix d'etèries. Aposten per la desproporció i la llibertat de combinar formes, colors i referents que sovint no lliguen, que ho fan tot barroc, una mica kitsch i que, al final, generen seducció. Les figures d'Olmos sempre traspuen (suor, agror..., són molt físiques) i aquí té l'oportunitat d'anar a molts llocs alhora, de visitar molts espais i afegir-hi molts personatges. Què en queda, de la lectura, quan s'acaba? Doncs la sensació de no haver après gaire res (tot és mentida, tot és enginy i artifici) però d'haver-ho passat bé en un món que va del que és particular al que és universal; del que és possible al que és inversemblant. “Tantos besos al aire que nadie sabe a dónde van”, com canta Luz Casal a Vida tóxica.

Besos que fueron y no fueron Il·lustracions: Roger Olmos Text: David Aceituno Editorial: Lumen Barcelona, 2011 Pàgines: 96 Preu: 21,95 euros


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MIRADOR

De quan la línia de la vida es ressegueix des de l’art

la ciutat d’ideals

A propòsit d’exilis i llengua

equipaments

Comencen les obres d’ampliació de l’Arxiu Nacional de Catalunya

barcelona
Crítica

El gest alliberador d’una dona italiana

música

El Jazz omple el Passeig de Gràcia

barcelona
crónica

Oques Grasses en salsa dolça

GIRONA

El manifest d’Agitart centra el Dia Internacional de la Dansa

girona
cultura

L’alt i constant mestratge de Mercè Vidal

Paola Cortellesi
Cineasta i actriu

“Els italians portem el neorealisme a l’ADN”

Barcelona