Un àlbum de família solitària

Qui hagi anat mai a Islàndia de turisme, s'adonarà que el seu àlbum de viatge es limitarà a l'extraordinària natura acompanyada dels companys de viatge, per prendre perspectiva. Passa igual en aquest interessant muntatge de Kristian Semds, amb una direcció molt neta i afinada d'Alícia Gorina. L'àlbum familiar que pretén retratar és només la suma d'unes individualitats que no aguanten el somriure a la càmera, que no saben mirar-se a la cara però que, paradoxalment, necessiten el contacte físic amb desconeguts o els banys de sauna per prendre mesura del seu cos.

Anna Alarcón, Pepo Blasco, Mireia Gubianas, Sergi Misas i Maria Pau Pigem interpreten amb aquesta intensa fredor. La nena muda fa de fil narratiu, tot i ser, en realitat, una mena de fantasma, de record. L'escenografia també és molt encertada: unes casetes de joguines, boniques però angoixants de dins estant. Amb unes finestres minúscules des d'on es pot espiar la imatge veïna sense ser vist. Quan el gel és odi, l'aigua no s'atreveix a baixar alegrement riu avall.