JOSEP FERRÉ
DIRECTOR ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT
«La música catalana no es coneix ni aquí»
El director titular de l'Orquestra Simfònica Sant Cugat, Josep Ferré, va ser convidat a dirigir l'orquestra simfònica de la ciutat nord-americana de Vancouver (Washington), la Clark College Orchestra. El concert, celebrat el 7 juny, va oferir un repertori basat en la música catalana amb obres d'Eduard Toldrà (1895-1962), Joaquim Serra (1907-1957) i Joan Albert Amargós (1950), entre altres peces. Ferré també va pronunciar una conferència sobre la música catalana i la seva experiència al llarg de vint anys al capdavant de la formació santcugatenca.
–Com va sorgir la idea que un director català dirigís una formació musical americana?
–«Mitjançant els contactes amb la universitat i gràcies a l'interès creixent que la societat americana té per la cultura europea i molt especialment per la tradició de què gaudeix, un aspecte que no té l'americana.»
–Com van rebre la música catalana?
–«Per ells és tot un descobriment, i a més viuen amb admiració aquesta llarga tradició cultural en música clàssica. A Europa no hi ha país sense tradició musical i això és molt ben valorat. D'altra banda, la música catalana té un nivell molt alt, i interpretada per una simfònica desprèn molta sensibilitat. El problema és que la música catalana no es coneix ni aquí.»
–I la interpretació?
–«Molt bé. Els músics americans tenen un bon nivell d'aprenentatge. Són ràpids, disciplinats, seriosos, organitzats i estan molt concentrats en la feina.»
–També es va tractar de la creació d'orquestres com la santcugatenca, hi ha diferències respecte al que es fa allà?
–«Sí, perquè l'orquestra fa vint anys va néixer a partir de l'interès de la mateixa ciutadania. Era una necessitat que tenien com a públic i a poc a poc vam anar passant d'una orquestra de cambra fins a disposar de l'orquestra simfònica actual. Això ens ha portat a gaudir actualment de 500 abonats i d'un cicle estable de concerts al Teatre Auditori. Hem intentat aprofitar l'energia de la gent per donar un servei musical i a poc a poc hem anat fidelitzant un públic amb un repertori variat, agradable. És un treball conjunt que es fa gran gràcies a la col·laboració de molta gent; en canvi, als Estats Units predomina més la individualitat, la iniciativa personal. A Catalunya qualsevol nen en edat escolar té nocions musicals i ha tingut entre mans un instrument, als Estats Units només fa música qui vol i qui se la pot pagar.»
–Per què aquesta varietat (flamenc, popular, tradicional, clàssica, moderna, entre altres) tan gran en el repertori que ofereix l'Orquestra Simfònica Sant Cugat?
–«Perquè ens agrada i, a més, evitem encasellar-nos. L'orquestra es belluga, busca activitat i al final el que volem aconseguir és que el músic s'ho passi bé i el públic també.»
–I els més puristes què hi diuen?
–«Jo crec que últimament la gent busca més l'espectacle que no pas la curiositat cultural. Potser abans la música era més venerada des del punt de vista intel·lectual però avui la gent vol passar-s'ho bé sense perdre el respecte per la partitura. Aquest és un gran repte, ha canviat tot i penso que si algú s'arrisqués a interpretar una sardana amb sintetitzador i raigs làser poca gent s'atreviria a criticar-ho.»
–En què treballa ara l'orquestra?
–«Enllestint el vintè aniversari. Ens agradaria fer un concert basat en el compositor català Joan Albert Amargós, nominat el 2008 als premis Grammy.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
