Perich, d'actualitat

“Un especulador del sòl és un home que construeix castells en l'aire, però els ven.” Encara n'hi ha més: “L'esclavatge no s'ha abolit, s'ha posat en nòmina.” “Hi ha gent que es pensa que la norma «Circuli per la dreta» és de trànsit.” Com aquestes tantes com vulguin. Frases punyents que el temps ha fet lapidàries. Passen les dècades, però l'obra gràfica de Jaume Perich (1941-1995), dibuixada i de paraula, és vigent. Segons com és miri, tristament vigent: “Problema social: si deu paletes construeixen un edifici de quatre pisos en sis mesos, quants paletes faran falta perquè, ajuntant els seus sous de cinc anys, puguin comprar un d'aquests pisos?”

L'Edifici Miramar, a Sitges, és l'espai que ocupa l'exposició Perich i ‘Autopista', humor sense peatges. La mostra l'organitzen la Fundació GIN i l'Ajuntament de Sitges, amb el suport de la Diputació de Barcelona, l'Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona i l'Instituto Quevedo del Humor de la Universitat d'Alcalá.

Fins al 13 de gener, Perich és protagonista absolut. Aquest protagonisme no caldria justificar-lo, però ve especialment al cas. A finals dels seixanta, Perich va entrar a El Correo Catalán, i va disposar de la seva secció, Perich-Match. Perich va recopilar els treballs a Autopista, publicat el 1970. Va ser el llibre més venut del 1971 i el 1972 a l'Estat. I ara se'n poden veure els dibuixos originals.

Les parets de la sala són plenes de senyals de trànsit, al·lusives al llibre. Despotisme, Els treballadors i la inflació i La situació del país són alguns dels títols de les peces. Perich i ‘Autopista', humor sense peatges ha estat comissariada per una altra primera figura: Jaume Capdevila, Kap. “Tots aquests acudits i vinyetes tenen quaranta anys, i són totalment actuals; semblen d'avui mateix!”, sosté. Autopista és –no ho dubta– “el detonant del que seria el boom de l'humor gràfic als setanta: revistes, llibres...” El punt de partida és aquest llibre. “És important pel que fa a la incidència entre el públic, però també perquè obre els ulls dels editors”, afirma el comissari de la mostra. Es tracta de “l'eclosió de l'humor com a eina per explicar un moment difícil: el final del franquisme i la incertesa del que vindrà després”.

Amb Perich, els acudits es van movent per les planes del diari i arriben a les seccions d'informació i opinió, etc. És clar: “Informar a través de l'humor passa a ser un valor.” “Volem reivindicar-lo com a gran mestre que és i reivindicar també aquesta època d'or de l'humor gràfic, en un moment com aquest, de crisi i tancament de diaris”, conclou Kap.