El retorn del rei del fantàstic

Un dia de principis dels anys trenta, J.R.R. Tolkien (1892-1973) va escriure en el full d'un examen que corregia: “En un forat a terra hi vivia un hòbbit.” Ell mateix ho explicava temps després, el 1955, en una carta adreçada a un amic seu, el poeta W.H. Auden. I hi afegia: “No sé a què venia, i encara no ho sé.” Les mateixes paraules van servir de començament de la novel·la El hòbbit, publicada el 1937 i embrió dels personatges, els escenaris, les races, el fabulós món imaginari d'El Senyor dels Anells La frase apareix també al pròleg de l'esperada adaptació que n'ha fet Peter Jackson, un projecte mastodòntic, de tres llargmetratges, el primer dels quals, El hòbbit, un viatge inesperat, s'estrena avui en cinemes de tot el món, i ho fa també a casa nostra en català.

Si Tolkien va traçar una trajectòria literària a través de la Terra Mitjana que es va allargar des dels anys trenta fins al 1955, quan es va publicar la segona part d'El Senyor dels Anells, i que va tenir continuïtat fins després de la seva mort amb l'edició d'El silmarillion, Peter Jackson ha oficiat de mestre de cerimònies en el trasllat a la pantalla gran d'aquest univers fantàstic. El seu periple, com la pel·lícula que estrena avui, ha estat un viatge inesperat (i llarg i difícil): el 1995 va proposar l'adaptació d'El hòbbit a Harvey Weinstein i, per recomanació del productor, va acabar fent abans la trilogia d'El Senyor dels Anells, amb els resultats que coneguts: una fortuna en taquilla, triomf als Oscar, profunda influència en el gènere fantàstic... Cap al 2006 posa fil a l'agulla per produir El hòbbit, que en principi havia de dirigir Guillermo del Toro. Però els problemes es van multiplicar i Del Toro va deixar el projecte (no podia esperar més). Jackson va agafar les regnes del que havia de ser un díptic i acabarà sent una trilogia.

El hòbbit relata les aventures de Bilbo Saquet (Martin Freeman, el doctor Watson de la sèrie Sherlock), un hòbbit de la Comarca que s'embolica en una aventura al costat del mag Gàndalf (Ian McKellen) i de tretze nans. El seu objectiu és alliberar l'antic regne d'Èrebor, la llar dels nans, del malvat drac Smaug i recuperar així un fabulós tresor. Qui recordi bé el llibre de Tolkien es farà un fart de comptar les diferències amb el film. Convertir una novel·la de 335 pàgines (són les que té l'edició en català de La Magrana) en tres superproduccions, la primera de 2 hores i 45 minuts, obliga a allargar escenes i a afegir material i personatges. Peter Jackson té una bona coartada per fer-ho: Tolkien va arribar a escriure 120 pàgines d'annexos d'El retorn del rei que, segons el director neozelandès, havien de formar part d'una edició revisada d'El hòbbit que no es va publicar mai.

Sigui com sigui, Jackson, que ha tingut unes primeres crítiques discretes als EUA, es consolida com el rei del gènere fantàstic amb una joguina caríssima (300 milions de dòlars el primer film). Un producte entretingut, d'acció trepidant, visualment enlluernador, que aspira a rebentar les taquilles d'arreu de la Terra (mitjana, oriental i occidental) a partir d'avui.