Teatre

CRÍTICA

Jordi Bordes

Comèdia estripada dels fets d'avui

Teatre de l'Enjòlit i La Conquesta del Pol Sud signen una disbauxa lúcida

Una situació còmicament estripada, és el que planteja Dario Fo. S'imagina que una dona es troba immersa en una acció de revolta buidant les lleixes del supermercat i decideix amagar-se el botí a la panxa com si estigués embarassada? S'imagina un home que vol ser tan ètic que prefereix la misèria a robar? S'imagina un crèdul que va buscant pertot arreu la seva dona, que ara resulta que està embarassada, que ha trencat aigües amb gust de salmorra i acaba embarassant un policia? S'imagina algú que tots els agents dels diferents cossos policials tinguin el mateix rostre que l'avi pagès?

Una estripada, de principi a fi. Una disbauxa que l'espectador riu agraït des de la primera rèplica. Potser sí que l'arrencada ja és massa cridada, però de totes maneres, a la majoria dels espectadors, no els molesta gens. El més dolorós de tot plegat és que, si es treuen les gesticulacions, moltes de les situacions tenen visos de realitat.

Fo dibuixa un panorama desolador: els sindicalistes són uns crèduls (capaços de fer sopa amb menjar de canaris i trobar-ho bo) i caps quadrats (es tanquen a pensar dins dels armaris tot llegint bibliografia marxista); la policia, que també es manifesta contra la situació econòmica, després no dubta a detenir els més desheretats de la societat per una misèria. Hi ha, això sí, una certa solidaritat entre les víctimes. Però, incapaces d'organitzar-se, acaben cuinant menjar de gos i carregant cols, arròs i sucre com si fos una criatura.

Enjòlit va sorprendre amb una farsa com Corruptia (inspirant-se en el cas Gürtel). La Conquesta del Pol Sud va debutar amb una peça que parlava dels aturats sistèmics. El Tantarantana, com a sala alternativa, ha fet bandera de Dario Fo però també de molts dramaturgs i situacions d'inequívoc compromís social. Ara, tots junts, signen una comèdia, amb apunts de vodevil i de trama de pinzellada gruixuda. El que sobta de tot plegat és que tot és enormement coherent i facilita l'entrada al teatre a nou públic (que en surt enriolat i empipat alhora). I no és només perquè cadascú paga el que pot, o vol.

SI no ens paguen, no paguem
Dario Fo
Direcció: Carles Fernández Giua
Intèrprets: Albert Alemany, Elies Barberà, Jenny Beacraft, Arnau Marín i Marta Montiel
Data i lloc: Dimecres, 13 de març (fins al 14 d'abril), Tantarantana.
L'entrada és per taquilla inversa: es paga acabada l'obra.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
pensament

Mor el filòsof i polític Josep Maria Terricabras

Girona
Música

Joan Enric Barceló presenta a casa el seu debut literari

Vidreres
Cinema

El Truffaut convida a sushi per celebrar els 3 mesos de ‘Perfect days’

Girona
cultura

El Museu d’Història de Barcelona busca director amb un procés de selecció que aixeca recels

barcelona
guardó

Antonina Canyelles, premi Jaume Fuster

Barcelona
Cinema

Blanes estrena un festival de cine que reconeix la trajectòria de Mònica Randall

Blanes
Llibres

Òmnium impulsa una recollida de llibres per renovar el fons de les biblioteques

Barcelona
NOVETAT EDITORIAL

Faulkner, l’autor de les mil veus

Barcelona
MÚSICA

Guillamino: “A la música del país, li falta un sentiment una mica més de tribu”

BARCELONA